El president
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
Preàmbul
L’enllumenament artificial durant la nit és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura, de les zones rurals, i és també necessari per a la realització d’un gran nombre d’activitats lúdiques, comercials o productives. No obstant això, un disseny o un ús inadequats de les instal·lacions d’enllumenament té conseqüències perjudicials per a la biodiversitat i el medi ambient, en la mesura que s’estiguin alterant, d’una manera desordenada, les condicions naturals de foscor que són pròpies de les hores nocturnes.
D’altra banda, un enllumenament nocturn excessiu o defectuós constitueix una forma de contaminació, en tant que afecta la visió del cel, el qual forma part del paisatge natural i ha d’ésser protegit, tant perquè es tracta d’un patrimoni comú de tots els ciutadans com per la necessitat de possibilitar-ne l’estudi científic.
Finalment, un enllumenament nocturn que respongui a criteris coherents i racionals té una incidència directa i immediata en el consum de les fonts d’energia i fa possible un notable estalvi energètic. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’ús eficient dels recursos és un dels principis bàsics de desenvolupament sostenible a què aspira Catalunya.
Igualment, cal tenir present que el Parlament ja s’ha pronunciat, en diverses resolucions, sobre la necessitat de dur a terme les actuacions adequades per a afrontar la problemàtica derivada de la contaminació lumínica. Així, la Resolució 89/V, del 1996, fa referència a la necessitat d’impedir la dispersió lumínica; la Resolució 728/V, del 1998, instava el Govern a impulsar un programa d’actuacions per combatre la contaminació lumínica, i la Resolució 616/V, del 1998, instava el Govern a constituir una comissió tècnica per a l’elaboració d’una norma reguladora d’aquest tipus de contaminació.
Totes aquestes raons, unides a la progressiva conscienciació ciutadana vers la protecció del medi, justifiquen la necessitat de regular, mitjançant aquesta Llei, mecanismes que permetin donar resposta a la problemàtica que planteja un enllumenament nocturn inadequat, i a les formes de contaminació lumínica que en derivin, sense oblidar en cap moment la importància que l’enllumenament nocturn té com a element essencial per a la seguretat ciutadana, per a la circulació i també per a la vida comercial, turística i recreativa de les zones habitades. En tot cas, una regulació adequada de l’enllumenament nocturn ha de contribuir a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a les ciutats i als pobles.
La Llei, doncs, determina la divisió del territori en diverses zones en funció de les característiques i especificitats de cada una en relació amb la claror lluminosa que hi pot ésser admissible, i també regula els aspectes relatius a les intensitats de brillantor permeses, al disseny i la instal·lació de l’enllumenat i al règim estacional i horari d’usos.
La Llei estableix igualment les obligacions de les administracions públiques per a assegurar el compliment dels objectius que persegueix, fixa els ajuts econòmics necessaris per a donar suport a les possibles operacions d’adaptació dels enllumenats existents a les noves prescripcions, regula el règim sancionador corresponent i, finalment, impulsa campanyes de conscienciació ciutadana envers la problemàtica ambiental que planteja la contaminació lumínica.
Tota aquesta regulació ha de permetre fer un altre pas endavant cap al compromís global de tota la societat en la defensa i la conservació del medi, inserit en el marc d’un desenvolupament sostenible que faci possible el creixement del benestar econòmic i social i el compatibilitzi amb la necessària protecció del medi.
En aquest sentit, l’aplicació d’aquesta Llei ha de servir per a millorar l’eficiència energètica dels enllumenats.
És objecte d’aquesta Llei la regulació de les instal·lacions i els aparells d’enllumenament exterior i interior, pel que fa a la contaminació lumínica que poden produir.
Aquesta Llei té com a finalitats:
1. Són exempts del compliment de les obligacions fixades per aquesta Llei, en els supòsits i amb l’abast que siguin fixats per via reglamentària:
2. S’exclou de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei la llum produïda per combustió en el marc d’una activitat sotmesa a autorització administrativa o a altres formes de control administratiu, si no té finalitat d’enllumenament.
1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
2. També als efectes d’aquesta Llei, i quant a l’ús a què és destinat l’enllumenat, s’entén per:
1. Per a l’aplicació d’aquesta Llei, el territori s’ha de dividir en zones, en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica.
2. La divisió del territori en zones s’ha d’establir per via reglamentària i s’ha d’ajustar a la zonificació següent:
3. Els ajuntaments poden establir una zonificació pròpia en llur terme municipal, sempre que no disminueixi el nivell de protecció aprovat en virtut de l’apartat 2, llevat que hi concorrin causes justificades, d’acord amb el que sigui regulat per reglament.
1. El flux d’hemisferi superior instal·lat aplicable a les zones establertes en virtut de l’article 5 s’ha de regular per via reglamentària, per a cadascun dels usos especificats per l’article 4.2 i per a qualsevol altre ús que sigui determinat per reglament.
2. Els nivells màxims de llum per a cadascun dels usos especificats per l’article 4.2 s’han d’establir per via reglamentària, tenint en compte les recomanacions internacionals, amb mecanismes que en permetin l’adequació en cas de modificació de les esmentades recomanacions.
3. Els projectes d’instal·lació d’enllumenats que hagin de funcionar en horari nocturn han d’anar acompanyats d’una memòria que en justifiqui la necessitat.
4. Els ajuntaments poden establir valors propis de flux d’hemisferi superior instal·lat, atenent a les característiques i especificitats de llur territori, sempre que no disminueixi la protecció atorgada en virtut de l’apartat 2, llevat que hi concorrin causes justificades, d’acord amb el que sigui regulat per via reglamentària.
5. Els nivells màxims de llum establerts en virtut de l’apartat 2 també són aplicables als enllumenats interiors, si produeixen intrusió lumínica cap a l’exterior.
6. Es prohibeixen:
1. Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament s’han de dissenyar i instal·lar de manera que es previngui la contaminació lumínica i s’afavoreixi l’estalvi, l’ús adequat i l’aprofitament de l’energia, i han de comptar amb els components necessaris per a aquest fi.
2. S’han d’establir per via reglamentària les prescripcions aplicables als aparells d’enllumenament, en funció, si escau, de les zones establertes d’acord amb l’article 5 i dels nivells màxims fixats d’acord amb l’article 6, especialment pel que fa a:
3. Els aparells d’enllumenament exterior que, de conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 2, compleixen els requisits exigits pel que fa als components, el disseny, la instal·lació, l’angle d’implantació respecte a l’horitzontal i l’eficiència energètica, poden acreditar mitjançant un distintiu homologat llur qualitat per a evitar la contaminació lumínica i estalviar energia.
4. S’han d’adoptar els programes de manteniment necessaris per a la conservació permanent de les característiques de les instal·lacions i els aparells d’enllumenament.
5. D’acord amb criteris d’estalvi energètic, s’ha de prioritzar en els enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Aquestes làmpades han de substituir les làmpades de vapor de mercuri en els processos de renovació de l’enllumenat públic, que han de tendir a la reducció de la potència instal·lada.
1. L’enllumenat exterior, tant el de propietat pública com el de propietat privada, s’ha de mantenir apagat en horari nocturn, tant en zones comercials com en zones industrials, residencials o rurals, excepte en els casos següents:
2. Els ajuntaments han de regular un règim propi d’enllumenat per als esdeveniments nocturns singulars, festius, firals, esportius o culturals a l’aire lliure, que ha de compatibilitzar la prevenció de la contaminació lumínica i l’estalvi energètic amb les necessitats derivades dels esdeveniments esmentats.
3. Els criteris generals del règim estacional i horari d’usos de l’enllumenat exterior s’han de regular per via reglamentària. La regulació ha de tenir en compte les especificitats a què fan referència els apartats 1 i 2 i ha de fixar els condicionants aplicables a l’enllumenament en horari nocturn de monuments o d’altres elements d’un interès cultural, històric o turístic especial.
4. El que estableix aquest article també és aplicable als enllumenats interiors, tant els de propietat pública com els de propietat privada, si produeixen intrusió lumínica a l’exterior.
Capítol III
Actuacions de les administracions públiques
Les administracions públiques, en l’àmbit de llurs competències, han de vetllar perquè:
1. Les característiques dels enllumenats exteriors, ajustades a les disposicions d’aquesta Llei i de la normativa que la desenvolupi, s’han de fer constar en els projectes tècnics annexos a la sol·licitud d’autorització ambiental, a la sol·licitud de llicència ambiental o, si s’escau, a la comunicació de l’activitat, d’acord amb el que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.
2. El que estableix l’apartat 1 també és aplicable als enllumenats interiors, si produeixen intrusió lumínica a l’exterior.
1. Les administracions públiques han d’incloure en els plecs de clàusules administratives d’obres, de serveis i de subministraments els requisits que ha de complir necessàriament l’enllumenat exterior per ajustar-se als criteris de prevenció i correcció de la contaminació lumínica establerts per aquesta Llei i per la normativa que la desenvolupi.
2. El distintiu homologat a què es refereix l’article 7.3 per als aparells d’enllumenament acredita que compleixen els requisits fixats per l’apartat 1 als efectes de la contractació administrativa.
3. Les construccions, les instal·lacions i els habitatges que requereixen enllumenament en horari nocturn han de presentar a l’administració pública competent una memòria que en justifiqui la necessitat. En tot cas, el projecte d’enllumenat s’ha d’ajustar al màxim als criteris de prevenció de la contaminació lumínica.
Els projectes d’enllumenat exterior en construccions, instal·lacions i habitatges finançats amb fons públics s’han d’ajustar necessàriament als criteris de prevenció de la contaminació lumínica que estableix aquesta Llei.
1. Es crea el Fons per a la protecció del medi contra la contaminació lumínica, que es nodreix del recursos següents:
2. La recaptació del Fons creat per l’apartat 1 s’afecta a la concessió d’ajuts i subvencions destinats a la implantació de les mesures establertes per aquesta Llei i per la normativa que la desplegui.
1. S’han d’establir línies d’ajuts específics per promoure l’adaptació dels enllumenats exteriors a les prescripcions d’aquesta Llei.
2. Per a l’atorgament dels ajuts a què es refereix l’apartat 1, és criteri preferent el fet que l’enllumenat sigui dins una zona E1 o un punt de referència.
3. Les sol·licituds que es formulin per a rebre els ajuts a què es refereix l’apartat 1 s’han de presentar acompanyades del projecte tècnic de la instal·lació i del pressupost corresponent.
Constitueixen infracció administrativa les accions i les omissions que contravenen a les obligacions que estableix aquesta Llei, d’acord amb la tipificació i la gradació que estableix l’article 16.
1. Són infraccions lleus les accions o les omissions següents:
2. Són infraccions greus les accions o les omissions següents:
3. Són infraccions molt greus les accions o les omissions següents:
Són responsables de les infraccions d’aquesta Llei les persones físiques i jurídiques que han participat en la comissió del fet infractor.
El procediment administratiu aplicable per a la imposició de les sancions fixades per aquesta Llei és el que estableix la normativa vigent reguladora del procediment sancionador.
1. Les infraccions lleus se sancionen amb multes de 25.000 pessetes (150,253 euros) a 100.000 pessetes (601,012 euros).
2. Les infraccions greus se sancionen amb multes de 100.001 pessetes (601,018 euros) a 500.000 pessetes (3.005,060 euros).
3. Les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 500.001 pessetes (3.005,067 euros) a 5.000.000 de pessetes (30.050,605 euros).
Les sancions es graduen tenint en compte els criteris següents:
1. Si es detecta l’existència d’una actuació contrària a les determinacions d’aquesta Llei, l’administració competent ha de requerir l’interessat, amb audiència prèvia, perquè la corregeixi, i ha de fixar un termini a aquest efecte.
2. En el cas que el requeriment a què es refereix l’apartat 1 sigui desatès, l’administració competent pot acordar, per resolució motivada, i amb audiència prèvia de l’interessat, les mesures necessàries per a desconnectar i, si s’escau, precintar l’enllumenat infractor.
3. Les mesures cautelars determinades per aquest article es poden adoptar simultàniament a l’acord d’incoació del procediment sancionador o en qualsevol moment posterior de la tramitació, i no es poden perllongar per més de tres mesos.
1. Es poden imposar multes coercitives, d’una quantia màxima de 100.000 pessetes (601,012 euros), i un màxim de tres de consecutives, per constrènyer al compliment de les obligacions derivades de les mesures cautelars o de les resolucions sancionadores que s’hagin dictat.
2. Si una infracció d’aquesta Llei causa un dany a la biodiversitat del medi, el responsable té l’obligació de reparar-lo, i ha de retornar prioritàriament la situació a l’estat originari, previ a l’alteració. Si la reparació no és possible, el responsable de la infracció ha d’indemnitzar pels danys i perjudicis.
3. La imposició de multes coercitives i l’exigència de la reparació del dany o de la indemnització pels danys i perjudicis causats és compatible amb la imposició de les sancions que corresponguin.
1. La potestat sancionadora per a les infraccions tipificades per aquesta Llei correspon a l’Administració de la Generalitat i als ens locals.
2. Els òrgans competents per a imposar les sancions fixades per aquesta Llei s’han de determinar per reglament.
1. La potestat d’inspecció i control dels enllumenats que puguin ésser font de contaminació lumínica correspon al Departament de Medi Ambient i als ajuntaments, i és exercida per personal acreditat al servei de l’Administració respectiva, que té la condició d’autoritat, sens perjudici del que estableix la disposició addicional tercera.
2. Els fets constatats en l’acta d’inspecció aixecada pel personal acreditat a què es refereix l’apartat 1 tenen valor probatori, sens perjudici de les proves que puguin aportar els interessats.
3. Les entitats o persones sotmeses a inspecció tenen l’obligació de facilitar al màxim el desenvolupament de les tasques d’inspecció i control.
Els enllumenats exteriors existents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei poden mantenir inalterades llurs condicions tècniques, en els termes que estableix la disposició transitòria primera, però han d’ajustar el règim d’usos horaris al que determinen aquesta Llei i la normativa que la desplegui.
Si posteriorment a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es porta a terme una modificació substancial d’un enllumenat exterior que n’afecta la intensitat, l’espectre o el flux d’hemisferi superior instal·lat, s’ha d’ajustar en tot cas a les prescripcions de la Llei i de la normativa que la desplegui.
Les actuacions d’inspecció i control dels enllumenats exteriors, pel que fa al compliment d’aquesta Llei, poden ésser dutes a terme per entitats col·laboradores, que han d’estar acreditades degudament i han de comptar amb els mitjans personals i materials necessaris per a l’exercici de llurs funcions.
Els ajuntaments poden delegar en els consells comarcals la zonificació del terme municipal a què els autoritza l’article 5.3, en els termes que estableix la normativa sobre règim local.
El desenvolupament reglamentari d’aquesta Llei ha de tenir en compte, d’acord amb els requisits i els principis que la Llei estableix, les alteracions de la claror natural causades per l’activitat humana, altres que la instal·lació d’enllumenats, que puguin derivar en formes de contaminació lumínica.
Els enllumenats exteriors existents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han d’adaptar a les prescripcions de la Llei i de la normativa que la desplegui en els terminis que siguin fixats per via reglamentària, que en cap cas no poden ultrapassar el període de vuit anys, comptadors de la dita entrada en vigor, i que s’han de determinar atenent, entre d’altres, els criteris següents:
La Generalitat, per mitjà del règim d’ajuts regulat per l’article 14 i dels altres mecanismes pressupostaris pertinents, ha de col·laborar amb els ajuntaments per garantir l’adaptació dels enllumenats públics dels termes municipals respectius a les prescripcions d’aquesta Llei.
El Departament de Medi Ambient ha de promoure campanyes de difusió i conscienciació ciutadana en relació amb la problemàtica que comporta la contaminació lumínica.
D’acord amb el principi de col·laboració, s’han de promoure convenis de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració local, i també, si escau, l’Administració general de l’Estat, amb vista a l’impuls i la implantació de les mesures que regula aquesta Llei.
1. En el termini de dos mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, s’ha de regular i constituir una comissió de prevenció i correcció de la contaminació lumínica, amb la participació dels diversos sectors implicats, amb la funció d’impulsar i promoure l’aplicació d’aquesta Llei i qualsevol altra que li sigui atribuïda.
2. El desplegament reglamentari d’aquesta Llei s’ha d’efectuar en el termini de nou mesos a partir de la constitució de la comissió a què es refereix l’apartat 1.
Es faculta el Govern per a actualitzar mitjançant decret les multes fixades per aquesta Llei, d’acord amb les variacions de l’índex de preus al consum.
S’habilita el Govern per a desenvolupar i aplicar aquesta Llei i el conseller o consellera de Medi Ambient per a fer la regulació de la comissió de prevenció i correcció de la contaminació lumínica a què es refereix la disposició final tercera.
En el termini que estableix la disposició final tercera per al desplegament reglamentari d’aquesta Llei, el departament competent ha de determinar els requisits per a atorgar el distintiu homologat a què es refereix l’article 7.3.
Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 31 de maig de 2001
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Felip Puig i Godes
Conseller de Medi Ambient