EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
La gestió dels residus basada en un alt nivell de protecció del medi ambient constitueix un objectiu prioritari arreu del món. Per això, l’ordenació d’aquesta gestió pública és objecte de preocupació a nivell internacional i, molt especialment, a nivell de la Comunitat Europea, com es posa en relleu en la Directiva 91/156/CE, del 18 de març, i en la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre, que modifiquen l’anterior normativa comunitària sobre aquesta matèria, atenent les experiències adquirides i l’adaptació al progrés científic i tècnic.
La gestió dels residus que es generen a Catalunya no ha assolit encara la totalitat dels objectius propis d’una política ambiental dirigida a la protecció del medi i a la millora de la qualitat de vida. Per això, en el marc de la normativa, les polítiques i les estratègies de la Comunitat Europea i de la legislació bàsica de l’Estat, la Generalitat de Catalunya, en l’àmbit de les seves competències, ha d’intensificar la seva acció d’ordenació, execució i gestió en aquesta matèria. I aquesta acció pública s’ha de recolzar en la participació i la decidida col·laboració dels productors de residus, de la gestió del sector privat i dels ciutadans en general. Per això, és necessari intensificar les accions dirigides a la informació, la sensibilització i conscienciació social.
Aquesta Llei adopta la terminologia i les definicions de les directives de la Comunitat Europea i assumeix els objectius i enfocaments i l’estratègia d’aquestes, adaptats a les característiques, les peculiaritats i les condicions polítiques i sòcio-econòmiques del territori de Catalunya.
La competència per a la gestió dels residus és compartida entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals que conformen l’organització territorial d’aquesta; per això, la Llei estableix la delimitació de les funcions pròpies d’ambdues institucions públiques i el marc de les relacions interadministratives bàsiques. Tot i que la gestió dels residus municipals ha estat declarat servei públic de prestació obligatòria per la legislació de règim local, la Generalitat de Catalunya, per tal d’assolir un adequat nivell de protecció del medi ambient, haurà de vetllar per la prestació de les operacions de disposició del rebuig dels residus, en els termes d’aquesta Llei, respectant les competències locals.
Una gestió eficient dels poders públics, a més de vetllar per la valorització i la disposició responsable del rebuig dels residus, ha de promoure les accions més idònies dirigides a reduir-ne la producció.
La reducció i la valorització i comercialització dels residus fan indispensable l’aplicació de les tècniques de recollida selectiva, reciclatge i reutilització com a primeres matèries. Cal tenir cura de les operacions de recollida, transport, valorització, comercialització de residus, i les de disposició del rebuig dels residus, es duguin a terme amb un alt nivell de protecció del medi ambient, i això exigeix d’establir els corresponents mecanismes d’autorització, de seguiment i de control per les administracions competents. Per tant, és convenient d’establir un sistema d’assessorament i d’assistència científica i tècnica als òrgans de les administracions que tenen atribuïdes les diverses competències sobre els residus.
Per assolir els seus objectius, aquesta Llei declara servei públic de titularitat de la Generalitat el tractament dels següents residus especials: els frigorífics i altres aparells que contenen clorofluorocarburs, les piles, els fluorescents, els llums de vapor de mercuri i els olis.
També es declara servei públic la disposició del rebuig dels residus especials en plantes externes.
La prestació d’aquests serveis públics es durà a terme preferentment per sistemes de gestió indirecta, és a dir, per concessió, concert o altres, com a sistemes més adequats pel fet de tractar-se d’una activitat econòmica.
En una segona fase, la Generalitat podrà assumir el servei de reciclatge de residus no municipals en lliure concurrència amb la iniciativa privada, igualment com les operacions de tractament que permetin la valorització de les altres categories de residus, o bé n’afavoreixin el tractament com a font d’energia o la disposició del rebuig dels residus.
La prestació d’aquests serveis merita les taxes que garanteixin llur autofinançament en aplicació del principi que ‘qui contamina paga‘.
L’atribució als ens locals d’un àmbit competencial propi d’ampli abast, en aplicació del principi de descentralització administrativa, s’ha de configurar atenent la capacitat econòmico-financera i de gestió dels ens locals de Catalunya i la circumstància de tractar-se d’una funció compartida. Per això, s’ha d’instrumentar, en el camp de les relacions interadministratives, un sistema específic de cooperació econòmica de l’Administració de la Generalitat amb els ens locals, en el marc del Pla director d’inversions locals de Catalunya.
Les noves polítiques i estratègies sobre la gestió dels residus que orienten aquesta Llei exigeixen a l’Administració de la Generalitat una ordenació integrada dels residus, amb independència de llur origen, llur naturalesa o llur destinació. A la vegada cal remarcar la posició rellevant que té en la Llei el Programa d’actuació de la Generalitat en la gestió dels residus. Aquest programa general intensifica de manera molt notable la intervenció de la Generalitat en l’assoliment de l’objectiu general de procurar una gestió de residus plenament adaptada a les exigències de qualitat ambiental, de reducció i de valorització de les fraccions residuals aprofitables.
La Llei estableix la integració de funcions en un sol òrgan i millora l’acció pública de l’Administració de la Generalitat mitjançant l’acció d’un ens responsable que pugui donar una resposta àgil i eficient a la complexa problemàtica dels residus, que abasta des d’actes de policia administrativa i d’autorització i registre d’activitats fins a la promoció d’obres i instal·lacions, qualsevol que sigui llur sistema de gestió.
Per tot això, la Llei transforma l’actual Junta de Residus en una entitat pública acollida a l’estatut de l’empresa pública catalana que regula la Llei 4/1985, del 29 de març, i li atorga totes les funcions que sobre ordenació i gestió dels residus té el Departament de Medi Ambient. Això dota el nou ens de potestat operativa, tant en règim administratiu com en règim privat, més propera als instruments d’empresa que l’exercici de les seves funcions reclama.
La Llei propicia una política de gestió dels residus basada en la col·laboració dels productors i els gestors de residus. Tot i així, és necessari dotar l’Administració de la Generalitat i els ens locals, segons la distribució de competències sobre aquesta matèria, dels instruments coercitius adequats i proporcionats per a poder garantir el compliment de les prescripcions legals i la correcció de les infraccions.
Atenent totes aquestes consideracions, la Llei, en els seus tres títols i en les seves disposicions addicionals i finals, regula amb caràcter general la gestió dels residus que s’originen o bé es gestionen en l’àmbit territorial de Catalunya, exclosos els radioactius, els miners, els agropecuaris que no s’utilitzin exclusivament en l’explotació agrària que els genera, els explosius desclassificats, els que es gestionin com a aigües residuals i els efluents gasosos emesos a l’atmosfera. Aquesta regulació parteix d’un ampli quadre de definicions adoptades de les directives comunitàries sobre aquesta matèria, amb l’objectiu d’instituir una terminologia comuna que permeti de superar el que fins ara ha estat un focus de conflicte en la delimitació competencial i en la determinació de responsabilitats, i fixa els objectius bàsics de la protecció de la salut de les persones i del medi ambient i la preservació de la natura.
En el títol primer, la Llei ordena el conjunt de l’acció pública necessària per l’assoliment d’aquests objectius, sota els principis generals de reducció i valorització dels residus i suficiència de les instal·lacions. Estableix les obligacions del productor, del posseïdor i del gestor de residus i ordena els instruments i les tècniques principals a emprar, amb una regulació especial de les actuacions de reciclatge, de tractament i de disposició del rebuig dels residus i de les taxes que merita aquest servei. Regula també les competències i les funcions dels ens locals i els principals instruments de gestió en aquest àmbit i crea el Fons de Gestió de Residus com a mecanisme específic d’assistència dels ens locals de Catalunya per l’Administració de la Generalitat i de cooperació amb aquests.
En el títol segon, la Llei regula la Junta de Residus i en fixa la naturalesa d’empresa pública; n’estableix les funcions, la composició -que garanteix la participació dels ens locals, de les empreses, dels sindicats, del Consell de Cambres, de les entitats ecologistes i del gerent de la Junta de Sanejament, per tal d’assegurar la necessària coordinació entre l’actuació de les dues Juntes- i l’organització, de caràcter eminentment gerencial, i, finalment, en determina el patrimoni, els recursos i la responsabilitat.
En el títol tercer, la Llei regula el règim sancionador. Tipifica les infraccions, classificades en tres categories: molt greus, greus i lleus, i les sancions que els corresponen.
La Llei estableix els criteris per a graduar aquestes sancions, agrupats en dos apartats, els de caràcter objectiu i els de caràcter subjectiu, i es fixen determinades especialitats en els supòsits d’afeccions a la salut o a la seguretat de les persones i en aquells en què els beneficis de la infracció excedeixin l’import de la sanció imposable.
S’estableix un límit per a l’aplicació de la reincidència, que és el de no poder ésser apreciada més que en el cas de les infraccions molt greus, ja que els supòsits de concurrència en les infraccions greus i lleus comporten l’elevació del grau de la infracció.
La Llei desenvolupa amb amplitud el sistema d’adopció de mesures cautelars en supòsits d’infracció amb constatació de danys al medi ambient.
La Llei regula la prescripció de les infraccions i de les sancions amb terminis idèntics, que són: a) per a les infraccions molt greus i les sancions corresponents, quatre anys; b) per a les infraccions greus i les sancions corresponents, dos anys, i c) per a les infraccions lleus i les sancions corresponents, sis mesos.
Finalment, l’especialitat de l’acció pública en aquesta matèria recomana d’establir una ordenació legal de les funcions d’inspecció, que són regulades pel capítol X del mateix títol tercer.
L’aplicació de la Llei exigeix l’establiment d’una àmplia gamma d’instal·lacions i de sistemes de gestió i, per això, les disposicions finals fixen els terminis d’entrada en vigor d’algunes de les seves disposicions.
L’objecte d’aquesta Llei és la regulació de la gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya, en el marc de les competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori, de protecció del medi ambient i de preservació de la natura.
L’objectiu general d’aquesta regulació és millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya, obtenir un alt nivell de protecció del medi ambient i dotar els ens públics competents per raó de la matèria dels mecanismes d’intervenció i control necessaris per a garantir que la gestió dels residus es duu a terme sense posar en perill la salut de les persones i sense perjudicar el medi i, en particular:
-1 S’entén per:
-2 Als efectes d’aquesta Llei, s’entén també per:
-3 Als efectes de la gestió, s’entén per:
-1 Recauen en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei els residus que s’originen a Catalunya i els que es gestionen en el seu àmbit territorial.
-2 Queden exclosos de l’aplicació d’aquesta Llei:
-1 Mitjançant disposició reglamentària s’ha de regular la gestió de categories determinades de residus la naturalesa, les característiques o l’especial problemàtica i la necessària adaptació al progrés científic i tècnic dels quals ho exigeixin.
-1 El Govern de la Generalitat ha d’elaborar un programa de coordinació del conjunt d’accions necessàries per a:
-2 Les accions per a la reducció i la valorització dels residus tenen, per l’ordre establert en l’apartat 1, el caràcter de prioritaris en la política ambiental de la Generalitat en aquesta matèria.
-3 L’acció especificada en l’apartat 1 s’ha d’atenir a les determinacions, els principis i els criteris que s’assenyalen en els articles 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13.
-4 S’han d’incorporar programes de sensibilització i conscienciació social que suscitin la participació i la col·laboració activa dels ciutadans, les empreses i els altres productors.
-5 El programa ha de donar suport a les iniciatives privades en la gestió que garanteixin suficientment l’assoliment dels objectius de qualitat ambiental i el principi d’autosuficiència que es fixen en els articles 2 i 13.a).
1. El Govern ha d'elaborar un programa de coordinació del conjunt d'accions necessàries per a promoure:
2. En l'ordre jeràrquic establert, les accions especificades per l'apartat 1 tenen el caràcter de prioritàries en la política ambiental de l'Administració de la Generalitat i de les entitats locals en aquesta matèria.
Les mesures que l'Administració de la Generalitat adopti en el marc d'aquesta Llei han de tenir els objectius següents:
-1 Per a la minimització dels residus s’ha de fomentar:
-2 També es poden establir mesures orientades a reduir la producció de residus i llur perillositat mitjançant l’aplicació, entre altres, de taxes o altres tributs damunt la producció i la disposició del rebuig. Les mesures orientades a la reducció d’envasos i embalatges tenen caràcter prioritari.
-1 Per a la recollida selectiva de residus s’han d’atendre les seves possibilitats de valorització i, en tot cas, els condicionants que imposen les estructures i els sistemes actuals de gestió de les diferents categories de residus.
-2 Sempre que resulti aconsellable, d’acord amb els requisits i els condicionants assenyalats en l’apartat anterior, el Govern de la Generalitat pot imposar sistemes de recollida selectiva per a determinades matèries o substàncies i fomentar-ne per a d’altres.
-4 La imposició del sistema de recollida selectiva per a residus no municipals no ha de generar obligacions econòmiques als ens locals.
-5 Els municipis gaudeixen també de la potestat de reglamentar la recollida selectiva dels residus municipals atenent les determinacions específiques que resultin de la legislació de la Generalitat.
En el marc del programa general definit per l’article 6, s’ha d’elaborar i desenvolupar una àmplia campanya de formació i conscienciació ciutadana dirigida a:
-1 Per a la valorització dels residus, s’han de promoure:
1. Per al reciclatge i la valorització dels residus, s'han de promoure:
-2 La promoció de plantes de reciclatge i de tractament s’ha de dur a terme d’acord amb les determinacions de la secció segona del capítol III del títol primer.
-3 Les administracions públiques han de procurar establir en llurs actuacions els instruments més adequats per a afavorir l’ús de subproductes recuperats. Així mateix, les administracions públiques han d’utilitzar, quan sigui possible, productes elaborats, totalment o parcialment, amb materials reciclats.
Per a la utilització dels residus com a font d’energia, es poden adoptar les mesures següents:
-1 La disposició del rebuig dels residus, tant en l’origen com en plantes externes, se subjecta al principi general de limitació a les fraccions residuals no susceptibles de valorització. En la valorització s’ha de tenir en compte la possible comercialització dels productes resultants.
-2 La disposició del rebuig dels residus especials es limita, a més, a aquelles fraccions residuals que resulten de processos en els quals s’han aplicat les mesures de reducció adequades. Transitòriament, poden ésser objecte de les operacions pròpies de la gestió del rebuig els residus valoritzables que no es poden comercialitzar per la situació del mercat en un determinat moment.
Els programes d’actuació s’han d’orientar envers:
-1 Per a fer efectiu el principi establert per l’article 13, es poden aplicar les tècniques següents:
-2 Els instruments d’ordenació del territori han d’incorporar un estudi sobre la problemàtica de la gestió dels residus que s’originen en l’àmbit territorial d’ordenació respectiu, d’acord amb les determinacions d’aquesta Llei.
3. L'aprovació per l'Administració dels projectes d'instal·lacions per a disposar del rebuig i valoritzar residus porta implícita la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació dels terrenys i els edificis afectats corresponents als efectes de l'expropiació forçosa. Als mateixos efectes expropiatoris, en el cas que les persones interessades no facin les modificacions o les ampliacions proposades per l'Administració de la Generalitat, l'eliminació i l'aprofitament dels residus han d'ésser declarats d'interès socialPer a regenerar els espais degradats per descàrregues incontrolades, els programes corresponents han d’atendre:
-1 El productor i el posseïdor de residus que no estiguin adscrits a un servei públic de recepció obligatòria poden gestionar directament els residus que generin o posseeixin o bé lliurar-los a un gestor autoritzat per a la valorització o la disposició del rebuig dels residus, en les condicions que estableixen aquesta Llei i les disposicions específiques o complentàries que regulin determinades categories de residus.
-2 La gestió dels residus per llur productor o posseïdor s’efectua en l’origen o bé en instal·lacions externes.
-4 Per a la gestió dels residus en instal·lacions externes pròpies, el productor i el posseïdor tenen, als efectes d’aquesta Llei, la consideració de gestors de residus.
-5 El municipi no es considera productor ni posseïdor pel que fa als residus que adquireix i posseeix com a conseqüència dels serveis municipals de gestió de residus.
-1 Són obligacions del gestor de residus:
-2 El gestor ha de garantir que les operacions de gestió es duen a terme sense posar en perill la salut de les persones, sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscs per a l’aire, l’aigua o el sòl, la flora i la fauna, ni que provoquin molèsties per sorolls i olors, i sense atemptar contra el paisatge i els espais i elements especialment protegits.
-3 Les obligacions fixades en l’apartat 1 no afecten el municipi pel que fa al servei municipal de gestió de residus.
1. Són obligacions dels gestors de residus:
2. Els gestors han de garantir que les operacions de gestió es duen a terme sense posar en perill la salut de les persones; sense emprar procediments ni mètodes que perjudiquin el medi ambient, que originin riscos per a l'aire, l'aigua o el sòl, la flora i la fauna, o que provoquin molèsties per sorolls i olors, que tinguin un impacte mínim o assumible quant a sorolls i olors i que això sigui quantificable, i sense atemptar contra el paisatge ni contra els espais i els elements especialment protegits.
3. Els gestors de residus han de facilitar a l'Administració la informació, la inspecció, la presa de mostres i la supervisió que aquesta cregui convenients per a assegurar el compliment de les mesures adoptades en aplicació d'aquesta Llei.
4. Les persones físiques o jurídiques que duen a terme operacions de recollida i transport de residus industrials dins de Catalunya i de residus especials de qualsevol origen inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei han de tenir l'autorització prèviament a l'inici de l'activitat respectiva de l'Agència de Residus de Catalunya i han d'estar inscrites en el Registre de transportistes."
-1 Es crea el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, adscrit al Departament de Medi Ambient.
-2 En el Registre han de constar, com a mínim:
-3 El Departament de Medi Ambient ha de comunicar als ens locals afectats les inclusions de gestors de residus en el Registre General.
-1 El reciclatge i el tractament de residus poden ésser efectuats en l’origen pel mateix productor o bé en plantes externes.
-3 Els residus que tinguin garantit el retorn a l’origen mitjançant dipòsit o un altre sistema no s’incorporen als serveis municipals ni als de l’Administració de la Generalitat.
El programa de promoció de reciclatge i tractament dels residus que ha de formular l’Administració de la Generalitat s’ha d’orientar a garantir:
-1 Els ens locals competents han de garantir el reciclatge i el tractament dels residus municipals que s’originen en l’àmbit de llur jurisdicció.
-2 Els serveis públics de reciclatge i de tractament de titularitat dels ens locals han de comprendre, com a mínim, els residus procedents d’operacions de recollida selectiva i d’operacions de destriament, amb excepció dels residus especials. A aquests efectes, el servei de deixalleria és considerat com un sistema de recollida selectiva.
-3 L’Administració de la Generalitat es pot subrogar en les competències dels ens locals quan aquests no presten el servei o el presten d’una manera notòriament inadequada, aplicant allò que estableix l’article 136 de la Llei 8/1987, del 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.
-4 L’Administració de la Generalitat pot cooperar amb els ens locals, especialment prestant ajuda tècnica per a la redacció d’estudis i projectes.
-1 L’Administració de la Generalitat ha de fomentar les operacions de reciclatge de residus efectuades per particulars i pot assumir aquestes operacions en règim de lliure concurrència amb la iniciativa privada quan aquesta és insuficient o notòriament inadequada.
-2 Els productors i els posseïdors de residus reciclables que no facin l’operació de reciclatge en l’origen estan obligats a lliurar-los a un reciclador inscrit en el Registre General de Gestors de Residus de Catalunya, en les condicions fixades, si s’escau, per la legislació específica sobre determinades categories de residus; el reciclador adquireix la condició de posseïdor d’aquests residus en el moment que li són lliurats.
-1 Es declara servei públic de titularitat de la Generalitat el tractament dels residus especials següents: els frigorífics i altres aparells que contenen clorofluorocarburs, les piles, els fluorescents i llums de vapor de mercuri i els olis. Aquest servei s’ha de gestionar preferentment de forma indirecta. Es faculta el Govern de la Generalitat per a incorporar noves categories de residus quan, per exigències legals o per raó del progrés tècnic, es faci necessari.
-2 L’Administració de la Generalitat ha de fomentar les operacions de tractament de les altres categories de residus efectuades per particulars i pot assumir aquest servei en règim de lliure concurrència amb la iniciativa privada quan aquesta és insuficient o notòriament inadequada.
-3 Els productors i els posseïdors de residus que hagin d’ésser sotmesos a operacions de tractament en plantes externes, ja sigui per a valoritzar-los, ja sigui per a afavorir-ne l’aprofitament com a font d’energia o la disposició del rebuig, estan obligats a lliurar-los a un tractador legalment autoritzat, en les condicions fixades, si s’escau, per la legislació específica sobre determinades categories de residus; el tractador adquireix la condició de posseïdor d’aquests residus en el moment que li són lliurats.
-1 Les operacions de reciclatge i tractament dels residus municipals i assimilables també poden ésser assumides per consorcis creats per l’Administració de la Generalitat i els ens locals i poden ésser dutes a terme per qualsevol dels sistemes determinats per la normativa vigent. En aquests consorcis, hi poden participar entitats privades sense ànim de lucre i els productors i els posseïdors dels residus que són objecte de valorització.
-2 En tot cas, l’Administració de la Generalitat ha de prendre en consideració els ens locals que duen a terme la prestació adequada del servei pel que fa als residus generats en l’àmbit territorial de llur jurisdicció i aquells que justifiquin la capacitat i els mitjans per a aquesta prestació, d’acord amb la programació ordenada per l’article 6, sempre que les activitats de gestió s’efectuïn dins el territori que delimita llur competència.
-1 Les operacions de disposició del rebuig dels residus poden ésser efectuades en l’origen pel mateix productor o bé en plantes externes.
-2 La disposició del rebuig dels residus de caràcter especial en plantes externes es declara servei públic de titularitat de la Generalitat, que s’ha de gestionar preferentment de forma indirecta.
-3 Es faculta el Govern de la Generalitat per a declarar servei públic de titularitat de la Generalitat la disposició del rebuig dels altres residus no municipals, quan aquesta operació no sigui garantida per la gestió privada.
-1 El Govern de la Generalitat pot acordar d’efectuar les operacions de disposició de rebuig dels altres residus no municipals, en règim de lliure concurrència amb la iniciativa privada, i d’intervenir, excepcionalment, les empreses privades que efectuen operacions de disposició del del rebuig dels residus, quan ho exigeixi la satisfacció de l’interès general.
-2 L’acord d’intervenció de l’empresa s’ha de fonamentar en la necessitat de mantenir el funcionament de les instal·lacions i en la concurrència d’algun dels supòsits següents:
-3 El mateix acord ha de determinar:
Els ajuntaments i els consells comarcals en el territori dels quals hi ha una instal·lació de tractament de residus industrials especials consistent en una planta de tractament fisicoquímic, incineració o deposició controlada participen en el règim de prestació del servei complint les funcions de control i vigilància de la instal·lació corresponent i són beneficiaris de les accions socials i econòmiques directament orientades a millorar la qualitat de vida de llurs ciutadans. Aquests ajuntaments són també beneficiaris d'un fons consistent en una aportació econòmica de caràcter variable, determinada per reglament en funció del sistema de la instal·lació i del nombre de tones que tracta anualment.
-1 Els sistemes de disposició del rebuig dels residus són els inclosos en l’annex I d’aquesta Llei.
-2 Les activitats de disposició del rebuig dels residus en plantes externes requereixen l’autorització prèvia de la Junta de Residus.
1. Els sistemes de disposició del rebuig dels residus són els inclosos en l'annex II.A de la Decisió de la Comissió 96/350/CEE, publicats en l'annex 1.B de l'Ordre MAM/304/2002.
2. Les activitats de disposició del rebuig dels residus en plantes externes resten sotmeses a la intervenció administrativa ambiental corresponent.
-1 A efectes de la disposició del rebuig i atenent llurs característiques, els residus es classifiquen en:
-2 És residu especial tot residu comprès en l’àmbit d’aplicació de la Directiva 91/689/CE, del 12 de desembre.
-3 És residu no especial tot residu que no és classificat com a especial o com a inert.
-4 És residu inert el residu que, una vegada dipositat en un abocador, no experimenta transformacions físiques, químiques o biològiques significatives i que compleix els criteris de lixiviació determinats per reglament.
1. A efectes de la disposició del rebuig i atenent llurs característiques, els residus es classifiquen en:
2. Són residus especials els residus qualificats com a perillosos per la normativa bàsica de l'Estat i per la normativa comunitària.
3. Són residus no especials els residus no classificats com a especials o com a inerts.
4. Són residus inerts els residus que no experimenten transformacions físiques, químiques o biològiques significatives. Els residus inerts no són residus solubles ni combustibles, ni reaccionen físicament ni químicament de cap altra manera, ni són biodegradables, ni afecten negativament les altres matèries amb les quals entren en contacte de manera que contaminin el medi o perjudiquin la salut humana. La lixiviabilitat total, el contingut de contaminants dels residus i l'ecotoxicitat del lixiviat han d'ésser insignificants i no han de comportar cap risc per a la qualitat de les aigües superficials o subterrànies.
-1 Els abocadors es classifiquen segons la classe de residus que s’hi dipositen.
-2 Un mateix abocador pot rebre una classificació múltiple sempre que es gestioni en zones separades i cada zona compleixi els requisits específics de la seva classe.
-3 S’han de fixar per disposició reglamentària les condicions amb què es pot autoritzar el sistema de codeposició.
1. Els dipòsits controlats es classifiquen segons la classe de residus que s'hi dipositen.
2. Un mateix dipòsit controlat pot rebre una classificació múltiple sempre que es gestioni en zones separades i cada zona compleixi els requisits específics de la seva classe.
3. S'han de fixar per disposició reglamentària les condicions amb què es pot autoritzar el sistema de codeposició.
-1 Els abocadors han de complir els requisits especificats per reglament.
-2 Els abocadors de residus especials s’han de sotmetre als requisits especificats per llur regulació particular.
-1 En cap cas no es poden dipositar en un abocador els residus següents:
-2 No es permet cap dilució dels residus amb l’objecte de complir els criteris per a llur acceptació, ni abans ni durant les operacions d’abocament.
1. En cap cas no es poden dipositar en un dipòsit controlat els residus següents:
2. No es permet cap dilució dels residus amb l'objecte de complir els criteris per a llur acceptació, ni abans ni durant les operacions que es facin al dipòsit controlat.
3. No es permet cap dilució dels residus amb l'objecte de complir els criteris per a llur acceptació, ni abans ni durant les operacions d'abocament."
-1 La prestació dels serveis de reciclatge, de tractament i d’eliminació reservats al sector públic que són objecte de sol·licitud o de recepció obligatòria pels administrats merita les taxes corresponents, que n’han de garantir l’autofinançament.
-2 La gestió dels residus es pot sotmetre també a l’aplicació d’altres tributs i de preus públics. El rendiment d’aquests tributs i preus públics s’ha d’aplicar a la gestió del programa general ordenat per l’article 6.
-3 La determinació dels elements essencials o configuradors de les taxes o altres tributs aplicables que no conté aquesta Llei ha d’ésser efectuada per la legislació específica i complementària d’aquesta que tingui el rang el rang formal de llei.
-4 Les taxes i les tarifes dels serveis prestats pels ens locals han d’ésser fixades per les ordenances fiscals corresponents.
Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis de reciclatge, tractament i disposició del rebuig dels residus feta per la Generalitat o pels ens locals.
Són subjectes passius de la taxa les persones físiques o jurídiques que tenen la condició de productors o posseïdors de residus i que estan sotmeses a un servei reservat al sector públic que és objecte de sol·licitud o de recepció obligatòries.
La taxa s’acredita mitjançant la realització del fet imposable. Nogensmenys, se’n pot avançar l’exigibilitat al moment en què l’interessat formula la sol·licitud.
-1 Les tarifes dels serveis de titularitat de l’Administració de la Generalitat que es gestionen de forma indirecta s’han de fixar en el contracte de gestió.
-2 Les tarifes dels serveis prestats pels ens locals s’han de fixar en les ordenances fiscals corresponents.
-1 La gestió dels residus municipals és una competència pròpia del municipi.
-2 El municipi, independentment o associadament, ha de prestar, com a mínim, el servei de recollida, de transport, de valorització i de disposició del rebuig d’aquests residus.
-3 El municipi ha de gestionar aquest servei segons les determinacions bàsiques següents:
-1 Als residus municipals no es poden incorporar matèries o substàncies perilloses, que en tot cas s’han de posar en contenidors específics o s’han de dipositar a la deixalleria.
-2 Les categories de residus d’origen domèstic, de comerços, d’oficines o de serveis que siguin objecte d’ordenació legal específica, d’acord amb el que estableix l’article 5, s’han de gestionar segons el que determina l’esmentada legislació específica, la qual ha de respectar, en tot cas, les competències municipals sobre els dits residus.
Les plantes de reciclatge, de tractament i de disposició del rebuig dels residus municipals estan subjectes a les determinacions següents:
-1 Els ajuntaments participen en l’elaboració i la gestió del programa del Govern de la Generalitat que estableix l’article 6, en els termes d’aquesta llei i de les disposicions que la despleguin i d’acord amb les determinacions del mateix programa.
En el tràmit d’avaluació del projecte que acompanya la sol·licitud de llicència municipal per a l’exercici d’activitats productores de residus, s’ha de considerar especialment:
-1 Els ajuntaments, per mitjà de llurs instruments de planejament urbanístic, han de:
A aquests efectes, s’ha de mantenir la titularitat pública del sòl i les instal·lacions que es proposin, d’acord amb les prescripcions del Departament de Medi Ambient, han de correspondre, com a màxim, a la categoria industrial que es permeti a la resta del sector. Quan la corporació municipal destini en el planejament aquests sòls a d’altres usos públics de caràcter local prioritari, el Departament de Medi Ambient, al llarg de la tramitació del pla, pot exigir l’afectació d’un solar de superfície no superior al 4% de la superfície total del polígon o sector, per a aquell ús i aquella destinació. Aquesta afectació comporta que el Departament de Medi Ambient, en el termini d’un any a comptar de la recepció de les obres d’urbanització o, en tot cas, de tres anys a comptar de l’aprovació definitiva del pla, pot exercir el dret d’adquisició del solar pel seu valor urbanístic.
-2 Els ajuntaments, per mitjà d’ordenances municipals específiques, han de:
-1 Correspon a l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, en l’àmbit territorial dels municipis que agrupa, de programar i fer les obres i d’establir i prestar el servei de valorització i disposició del rebuig dels residus municipals.
-2 La gestió del servei ha d’atendre les mateixes determinacions de l’article 38.3 per als serveis municipals.
-3 Correspon també a l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus de programar i fer les obres i d’establir els serveis de transport, de valorització i de disposició del rebuig dels residus industrials, en els termes establerts per la legislació sectorial corresponent.
-4 L’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus participa en l’elaboració i la gestió del programa del Govern de la Generalitat establert per l’article 6, en els termes d’aquesta Llei.
-1 Correspon a la comarca la gestió dels residus municipals, en els supòsits de dispensa municipal del servei, de delegació dels municipis i d’assumpció d’aquest servei municipal per altres títols, d’acord amb la legislació de règim local.
-2 Correspon al consell comarcal d’establir, en el seu programa d’actuació, els mecanismes d’actuació necessaris a fi d’assegurar subsidiàriament la prestació adequada del servei municipal descrit per l’article 38.
-3 El consell comarcal ha de participar en l’elaboració i la gestió del programa del Govern de la Generalitat establert per l’article 6, en els termes d’aquesta Llei i en els del mateix programa.
-1 Els municipis de més de cinc mil habitants de dret, independentment o associadament i, si s’escau, els consells comarcals i l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus han d’establir el servei de deixalleria mitjançant la instal·lació de la planta o les plantes necessàries per a la recollida dels residus explicitats en l’annex III.
-2 Les plantes de deixalleria han de complir les prescripcions tècniques que siguin establertes pel Govern de la Generalitat.
-1 Per tal d’afavorir la valorització dels residus municipals, els municipis de més de cinc mil habitants de dret han d’instaurar la recollida selectiva en el servei de gestió dels residus municipals.
-2 La recollida selectiva dels residus municipals s’ha d’implantar amb caràcter obligatori pel que fa al lliurament separat al servei de recollida dels residus orgànics.
-3 La recollida selectiva de vidre, paper i cartó, plàstics, piles, metalls i altres matèries i substàncies susceptibles de valorització ha d’ésser implantada amb caràcter voluntari pels ajuntaments i consells comarcals, sens perjudici de la prestació del servei de deixalleria que es fixa en l’article 46.
1. Per tal d'afavorir el reciclatge i la valorització dels residus municipals, els municipis de més de cinc mil habitants de dret han d'instaurar la recollida selectiva en el servei de gestió dels residus municipals. No obstant això, en matèria de residus d'envasos, regeix la normativa específica aplicable.
2. La recollida selectiva dels residus municipals s'ha d'implantar amb caràcter obligatori pel que fa al lliurament separat al servei de recollida dels residus orgànics.
3. La participació dels sistemes integrats de gestió de residus (SIG) en els sistemes públics de gestió de residus s'ha de fer, en tot cas, en els termes establerts pels programes de gestió de residus vigents a Catalunya.
1. La persona titular d'una activitat que genera residus comercials els ha de gestionar per si mateixa, d'acord amb les obligacions pròpies dels posseïdors o productors de residus.
2. La persona titular de l'activitat ha de lliurar els residus que generi o posseeixi a un gestor o gestora autoritzat perquè se'n faci la valorització, si aquesta operació és possible, o disposició del rebuig, o bé s'ha d'acollir al sistema de recollida i gestió que l'ens local competent estableixi per a aquest tipus de residus, incloent-hi el servei de deixalleria.
3. En tot cas, la persona titular de l'activitat generadora de residus comercials ha de:
Es crea el Fons de Gestió de Residus, en el marc de la legislació reguladora de la cooperació econòmica de la Generalitat en inversions en obres i serveis de competència dels ens locals de Catalunya que contenen les lleis d’organització territorial de Catalunya.
El Fons de Gestió de Residus s’adscriu a la Junta de Residus i es regeix per les determinacions d’aquesta Llei i de les disposicions que la despleguin.
-1 Els recursos del Fons de Gestió de Residus es destinen a finançar operacions de gestió dels residus municipals i assimilables.
-2 ElFons es nodreix dels recursos següents:
-3 També s’incorporen al Fons els romanents procedents d’economies en la contractació, renúncies dels ens locals a ajuts atorgats o altres ròssecs, ja siguin del mateix exercici econòmic, ja siguin d’exercicis anteriors.
-1 El Fons de Gestió de Residus atén les directrius i els principis del Pla director d’inversions locals de Catalunya i dels programes de gestió de residus que formuli la Generalitat.
-2 Les actuacions finançades amb recursos del Fons poden ésser executades per l’Administració de la Generalitat o bé pels ens locals beneficiaris d’ajuts o de subvencions, mitjançant qualsevol dels sistemes de gestió d’obres i serveis que estableix la normativa vigent.
-1 La Junta de Residus, creada per la Llei 6/1983, del 7 d’abril, sobre residus industrials, és una entitat de dret públic, regulada per l’article 1.b)de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l’estatut de l’empresa pública catalana.
-2 La Junta de Residus gaudeix de personalitat jurídica pròpia i de plena capacitat d’obrar i ajusta la seva activitat al dret privat i al dret públic, segons els supòsits que aquesta Llei determina.
-3 La Junta de Residus s’adscriu al Departament de Medi Ambient.
1. L'Agència de Residus de Catalunya és una entitat de dret públic, regulada per l'article 1.b del Decret legislatiu 2/2002, del 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, del 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.
2. L'Agència de Residus de Catalunya gaudeix de personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar i ajusta la seva activitat al dret privat, sens perjudici de l'aplicació de les normes de dret administratiu en els supòsits en què exerceix funcions i potestats públiques.
3. L'Agència de Residus de Catalunya s'adscriu al Departament de Medi Ambient.
-1 La Junta de Residus és l’entitat responsable de l’assoliment dels objectius fixats per l’article 2 i de l’execució del programa d’acció de la Generalitat que ordena l’article 6.
-2 També correspon a la Junta de Residus l’exercici de les competències i les funcions atribuïdes a l’antiga Junta de Residus pel Decret legislatiu 2/1991, del 26 de setembre, i de qualsevol altra que li encomani el Govern de la Generalitat.
1. L'Agència de Residus de Catalunya és l'entitat responsable de l'assoliment dels objectius fixats per l'article 2 i de l'execució del programa d'acció de la Generalitat que ordena l'article 6.
2. Correspon també a l'Agència de Residus de Catalunya l'exercici de les competències i les funcions que li atribueix la normativa vigent, de les que li encomani el Govern i de les següents:
3. L'Agència de Residus de Catalunya pot imposar el tractament en origen dels residus especials que generen determinades indústries si el volum i les característiques d'aquests ho permeten i ho fan aconsellable, sempre que no hi hagi altres empreses que puguin tractar-los.
La Junta de Residus, com a entitat de dret públic, gaudeix de personalitat
jurídica pròpia i de plena capacitat d’obrar per tal de complir
els seus fins, d’acord amb aquesta Llei i les seves disposicions de desenvolupament
i amb l’estatut de l’empresa pública catalana. En conseqüència
pot adquirir, fins i tot per expropiació forçosa, posseir, reivindicar,
permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits,
emetre deutes, establir contractes, proposar la constitució de societats
i consorcis, promoure la constitució de mancomunitats, executar, contractar
i explotar obres i serveis, atorgar ajuts, obligar-se, interposar recursos
i exercir les accions determinades per les lleis, per a assegurar el control
i la gestió dels residus. -1 Els òrgans de govern de la Junta de Residus són: -2 La representació de la Junta de Residus és exercida pel
seu president. 1. Els òrgans de govern de l'Agència de Residus de Catalunya són: 2. La representació de l'Agència de Residus de Catalunya és exercida pel seu president o presidenta.Article 54 Naturalesa
Article 55 Organització i representació
Article 55. Organització i representació
-1 El Consell de Direcció és integrat per:
-2 Quan l’ordre del dia de la reunió del Consell de Direcció inclou la consideració específica d’assumptes que afecten un o diversos municipis, hi han d’ésser convocats l’alcalde o els alcaldes corresponents, els quals poden assistir, acompanyats de la persona que designin, a la deliberació de l’assumpte per al qual han estat convocats i prendre-hi part amb veu però sense vot.
El funcionament, les convocatòries, les reunions i el règim per a adoptar acords de la Junta de Residus es regeixen pel que estableix la normativa vigent per als òrgans col·legiats.
El Consell de Direcció se subjecta, pel que fa al funcionament, a les normes sobre els òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat, que estableix la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat.
-1 Pertoca al Consell de Direcció:
-2 El Consell de Direcció s’ha de reunir, almenys, una vegada al trimestre.
Corresponen al president:
-2 Pertoquen al gerent les funcions següents:
-1 L’activitat de la Junta de Residus se sotmet, en les relacions externes, al dret privat, amb caràcter general. Això no obstant:
-2 El règim de comptabilitat de la Junta de Residus és el corresponent al sector públic.
-3 La Junta de Residus ha de garantir el principi de publicitat i lliure concurrència en la contractació per a l’adquisició de béns i execució d’obres.
-4 Sens perjudici que el personal de la Junta de Residus pugui ésser contractat en règim laboral, el règim jurídic i la classificació del personal de la Junta de Residus, i del que en el futur s’hi incorpori, es regeixen per les disposicions que li siguin aplicables atenent la seva procedència i la naturalesa de la seva relació d’ocupació.
-1 Les resolucions del president i els acords del Consell de Direcció posen fi a la via administrativa. Els actes administratius del gerent poden ésser objecte de recurs ordinari davant el president, llevat que es tracti de resolucions dictades per delegació del mateix president o del Consell de Direcció.
-2 Els recursos extraordinaris de revisió s’han d’interposar d’acord amb el que estableix l’article 86 de la Llei 13/1989, del 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat.
-3 L’exercici d’accions civils i laborals es regeix per allò que prescriu en la normativa vigent.
-4 Els actes dictats en aplicació del règim econòmico-financer determinat per aquesta Llei poden ésser objecte de reclamació davant els òrgans de la Generalitat competents per a conèixer les reclamacions econòmico-administratives, en la forma i els terminis establerts per la legislació que li és aplicable.
-3 La Junta de Residus, per al compliment dels seus fins, disposa dels mitjans econòmics següents:
3. L'Agència de Residus de Catalunya, per al compliment dels seus fins, disposa dels mitjans econòmics següents:
La responsabilitat de la Junta de Residus, pels actes a què fa referència l’apartat 1.c)de l’article 61 i per les seves actuacions en relacions de dret privat, és exigible d’acord amb el que estableix la legislació vigent sobre aquesta matèria.
Amb periodicitat anual s’ha d’efectuar el control de caràcter financer, mitjançant el procediment d’auditoria a què fa referència l’article 75 de la Llei 10/1982, del 12 de juliol, de finances públiques de Catalunya.
1. El Consell Assessor de la Gestió de Residus Industrials de Catalunya, format per un mínim de cinc experts de prestigi reconegut en el camp de les ciències del medi, especialitzats en disciplines relacionades directament amb la problemàtica dels residus industrials i que duen a terme llur tasca en departaments universitaris o en centres de recerca, públics o privats, actua com a òrgan assessor de l'Agència de Residus de Catalunya. Aquests experts han d'ésser nomenats pel Govern, quatre dels quals a proposta del Consell Interuniversitari de Catalunya i un a proposta de l'Institut d'Estudis Catalans.
2. El Consell Assessor de la Gestió de Residus Industrials de Catalunya compleix la funció d'emetre informes sobre les qüestions següents:
No poden ésser objecte de procediment sancionador altres infraccions que les especificades per aquesta Llei, sens perjudici d’aquelles altres que resultin de la legislació sectorial que afecti els residus i no puguin ésser subsumides en les que determina aquesta Llei.
-1 Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. En el supòsit que per legislació sectorial es tipifiquin conductes no descrites en aquest capítol, la classificació d’aquestes s’ha d’ajustar, en qualsevol cas, a la que aquí s’estableix, tot aplicant les correccions necessàries en la forma més convenient per a l’efectivitat de la protecció dels béns ambientals.
-2 Els municipis també poden tipificar conductes il·lícites que afectin la neteja d’espais públics, tot ajustant la classificació de les infraccions, les sancions, el procediment i altres requisits als que estableix aquesta Llei.
Són infraccions molt greus:
Són infraccions greus:
Són infraccions lleus:
Les sancions a imposar són les següents:
La multa, que s'ha d'imposar en qualsevol cas, pot portar aparellada qualsevol de les altres sancions que s'apliquen, en la mesura en què condicionen l'exercici de l'activitat, sempre que es tracti d'infraccions molt greus.
La quantia de la multa és, com a mínim, de 20.000 pessetes, i, com a màxim, de 200.000.000 de pessetes.
La multa a imposar té tres graus, que es corresponen, respectivament, amb les infraccions lleus, greus i molt greus, segons els límits següents:
-1 El límit de la potestat sancionadora, per a faltes molt greus, és el següent:
-2 Els límits de la potestat sancionadora d'aquests òrgans per a faltes greus i lleus són, respectivament, el cinquanta per cent i el cinc per cent de les quanties anteriors.
-3 La determinació dels òrgans competents per a la imposició de sancions per infracció de les normes de gestió intracentres dels residus sanitaris és la que consta en la normativa específica reguladora d'aquests residus.
-1 La imposició de les restants sancions es determina segons la competència per raó de la matèria, si bé les que siguin de suspensió o de clausura solament poden ésser acordades pel Govern de la Generalitat, amb excepció de les atribuïdes als alcaldes, que les poden imposar en els procediments en què són competents per raó de la matèria.
-2 L'acord del Govern de la Generalitat de suspensió o clausura d'activitats de disposició del rebuig dels residus ha de resoldre també sobre la intervenció de l'empresa establerta per l'article 27.
L'execució de les sancions referents a suspensió o cessament d'activitats correspon als òrgans competents per a l'atorgament de les llicències, les autoritzacions, els permisos o les concessions corresponents.
La inhabilitació professional temporal per a l'exercici de les funcions de gestor de residus no pot excedir els dos anys.
Les sancions corresponents a cada classe d'infracció es graduen tenint en compte criteris objectius i subjectius, que poden ésser apreciats separadament o conjuntament.
Són criteris objectius:
Són criteris subjectius:
L'afectació manifesta de la salut i la seguretat de les persones, degudament constatada en el procediment, comporta la imposició de la sanció màxima que hi ha assenyalada per a la infracció.
En tot cas, la sanció pecuniària pot arribar fins al total del benefici produït per l'activitat infractora, sigui quin sigui el límit objectiu de la multa.
-1 S'entén que hi ha reincidència quan l'infractor ha estat sancionat, per resolució ferma, per raó d'haver comès més d'una infracció de la mateixa naturalesa, dins el període de l'any immediatament anterior. -2 La reincidència no es pot prendre en consideració si la infracció anterior va comportar qualificació de major gravetat del fet.
Són responsables de les sancions tipificades en aquesta llei tots aquells qui han participat en la comissió del fet infractor per qualsevol títol, siguin persones físiques o jurídiques.
La intervenció en el fet infractor en forma diferent incideix en la graduació de la infracció.
-1 Un cop ha estat detectada l'existència d'activitats de o producció de gestió de residus contràries a les determinacions d'aquesta Llei i de la legislació que la desplegui o complementi, el president de la Junta de Residus pot acordar-ne la interrupció i el cessament immediat i adoptar les mesures oportunes per a fer-los efectius.
-2 En cas de danys flagrants per al medi, els òrgans de la inspecció han d'acordar la suspensió de les activitats, que ha d'ésser ratificada pel president de la Junta de Residus dins un termini de vint-i-quatre hores.
-3 Les facultats atorgades al president de la Junta de Residus en els apartats 1 i 2 poden ésser delegades al secretari general del Departament de Medi Ambient.
Si l'activitat desenvolupada és emparada per llicència, autorització, permís, concessió o qualsevol títol anterior que imposa condicions d'execució, s'ha de requerir prèviament l'interessat a fi que en un termini no superior a cinc dies al•legui tot allò que convingui al seu dret per a l'ajustament de l'activitat a les condicions especificades en el dit títol. Un cop finit aquest termini, l'Administració ha d'acordar de forma motivada allò que sigui procedent.
Les mesures cautelars es poden acordar simultàniament a la incoació del procediment sancionador o en qualsevol moment del seu curs, i mantenir-se mentre se'n continua la tramitació, sense que en cap cas, llevat del supòsit que té en compte l'article 91, la mesura cautelar es pugui perllongar més de sis mesos.
-1 Quan els fets danyosos detectats afecten directament o indirectament la salut de les persones, les mesures cautelars s'han de mantenir mentre persisteix l'afecció.
-2 L'acte d'aixecament de la suspensió ha d'ésser motivat.
Són mesures cautelars, a adoptar separadament o conjuntament, les que segueixen:
-1 L'òrgan competent per a l'adopció de les mesures cautelars i de les derivades de l'execució de resolucions fermes sancionadores, administratives o jurisdiccionals, les ha de portar a terme fins i tot mitjançant l'accés a través de les propietats privades, amb ple respecte dels drets fonamentals de les persones i en particular de la inviolabilitat del domicili, supòsit, aquest darrer, per al qual cal l'autorització judicial corresponent.
-2 Amb la mateixa facultat i en els mateixos termes es pot actuar en l'exercici d'activitats inspectores o de fiscalització de les activitats de producció i de gestió de residus.
Es poden imposar multes coercitives per a l'execució de les obligacions derivades d'actes infractors o en execució de resolucions sancionadores, que són reiterables si transcorren els terminis assenyalats a aquest efecte en els requeriments corresponents, fins que es compleixi el que hi ha disposat.
Les multes coercitives són independents de les sancions que s'imposin i compatibles amb aquestes.
L'import de cada multa coercitiva no pot excedir el deu per cent de la que correspon a la infracció pressumpta o declarada, ni en el seu conjunt el trenta per cent d'aquesta.
Les sancions per infraccions tipificades en aquesta Llei no es poden imposar sinó en virtut d'un expedient instruït a aquest efecte, el qual s'ha d'ajustar a les normes sobre procediment vigents a Catalunya, en tot allò que no sigui establert per aquesta Llei.
-1 Un cop coneguda l'existència d'una possible infracció, l'òrgan competent ha d'acordar d'ofici la incoació de l'expedient sancionador.
-2 L'òrgan competent ha de procedir igualment en virtut d'una denúncia o a conseqüència d'una comunicació, una instrucció o una ordre d'òrgans superiors.
-1 Són òrgans competents per a acordar la incoació del procediment sancionador els que en cada cas tinguin la competència que la legislació sobre residus atorga.
-2 En qualsevol moment del procediment en el qual s'apreciï que no és competent aquell qui n'acordà la incoació, s'han de trametre les actuacions, sense alterar la situació derivada del que hi ha investigat, a qui sigui competent per a tramitar-lo.
-1 És pública l'acció per a exigir davant els òrgans administratius i els tribunals de l'ordre jurisdiccional corresponent l'observança de tot allò que disposa aquesta Llei.
-2 S'ha de garantir la confidencialitat del denunciant en els casos en què aquest ho sol•liciti.
-1 Amb l'acord d'incoació de l'expedient sancionador s'ha de designar un instructor i notificar-ho immediatament als interessats, llevat que hi hagi un òrgan específic designat, amb caràcter general, per a l'exercici de les esmentades funcions.
-2 L'instructor, d'ofici o a petició de l'interessat, ha d'acordar la incorporació a l'expedient de tots els informes o documents de tota mena que condueixin a l'aclariment del possible fet infractor.
-1 Si de tot això en resulta la realitat del fet suposadament lesiu i la responsabilitat de persones determinades o determinables, s'ha de formular un plec de càrrecs en el qual s'han de descriure d'una manera completa:
-2 En la notificació a l'interessat s'ha d'expressar el termini per a la contestació al plec de càrrecs, que no pot excedir els vuit dies, i també el dret a l'aportació o la proposició de les proves que estimi pertinents.
-1 Un cop rebudes les al•legacions dels interessats, l'instructor ha de procedir a practicar les proves proposades, si són pertinents, amb la intervenció d'aquells.
-2 El rebuig de proves, pel fet de no ésser estimades pertinents, ha d'ésser motivat i notificat als interessats per l'instructor.
-3 Amb independència de les proves proposades, l'instructor pot acordar de practicar-ne tantes com consideri necessàries per al millor aclariment dels fets i de la responsabilitat dels causants, i pot sol•lic