El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
Les xarxes geodèsiques són formades per un conjunt de punts del territori, anomenats vèrtexs geodèsics, dels quals s’ha mesurat l’emplaçament amb gran precisió i que es materialitzen sobre el terreny amb fites o senyals. La disponibilitat d’una xarxa geodèsica utilitària en l’àmbit territorial de Catalunya, basada en les xarxes estatals, que a la vegada es basen en xarxes continentals, és un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia, sobre la qual es projecten les diverses activitats que es desenvolupen sobre el territori, com són les obres públiques o la planificació a qualsevol nivell, entre altres.
La xarxa geodèsica utilitària de Catalunya és una xarxa moderna, tridimensional, en què no se separen les components horitzontals de les verticals. Les coordenades dels seus vèrtexs es determinen per càlculs globals que abasten tot el territori de Catalunya i que integren dades de suport per a la connexió amb les xarxes estatals i noves observacions per a la determinació efectiva dels vèrtexs de la xarxa utilitària. Les dades de suport són les coordenades de les xarxes estatals horitzontals -de primer ordre i d’ordre inferior- i les cotes de la xarxa estatal vertical - d’anivellació-, i també les estimacions de llur precisió. Les noves observacions, les pròpies de la xarxa utilitària, es realitzen entre els seus vèrtexs i els de les xarxes estatals. En gran part, les observacions es basen en satèl·lits, i es complementen amb observacions d’anivellació i amb el geoide de Catalunya calculat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
La distribució de vèrtexs de la xarxa geodèsica utilitària s’adapta a les necessitats dels seus usuaris i als condicionants propis del territori i de la tecnologia, tant pel que fa a la implantació i l’observació de la xarxa com pel que fa al posterior aprofitament. Així, tenint en compte la utilització creixent de satèl·lits artificials geodèsics, la distància entre vèrtexs de la xarxa varia entre uns vuit-cents metres a les àrees urbanes amb gran densitat d’edificació, on l’ús posterior de satèl·lits per a treballs topogràfics és difícil, i uns deu quilòmetres a les àrees muntanyoses, on l’ús de satèl·lits permet la determinació de coordenades amb gran precisió i rapidesa i a un baix cost. Atès que, amb les noves tècniques de la geodèsia espacial, el requeriment de visibilitat entre vèrtexs per a l’observació de xarxes geodèsiques ha desaparegut, els vèrtexs de la xarxa utilitària s’emplacen en indrets d’accés fàcil, amb l’única condició d’evitar les obstruccions en la recepció dels senyals dels satèl·lits geodèsics. Tanmateix, per permetre l’aprofitament de la xarxa amb tècniques topogràfiques clàssiques, en la mesura possible i especialment en les àrees urbanes, els vèrtexs de la xarxa utilitària es distribueixen de manera que es mantingui la visibilitat amb almenys dos dels vèrtexs veïns.
L’establiment de la xarxa geodèsica utilitària segons el concepte i la distribució dels vèrtexs descrits garanteix l’alta precisió requerida en els treballs de cartografia a totes les escales i l’homogeneïtat i la continuïtat de treballs cartogràfics distints. Això significa un augment de la qualitat geomètrica de qualsevol tipus de projecte que es desenvolupi sobre el territori i, a la vegada, un abaratiment dels costos de referenciació.
És objecte d’aquesta Llei la regulació del règim jurídic dels senyals geodèsics que integren la xarxa geodèsica utilitària de Catalunya, a fi de permetre’n la instal·lació, la construcció i reconstrucció, la conservació i la utilització per als fins propis de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i d’acord amb les facultats que aquest té reconegudes.
- 1 La xarxa geodèsica utilitària de Catalunya, equivalent a l’antiga xarxa de quart ordre, es crea a partir de la densificació de les xarxes de primer ordre, d’ordre inferior i d’anivellació.
- 2 La densificació de les xarxes s’ha de dur a terme d’acord amb les necessitats cartogràfiques i topogràfiques que assenyali l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- 1 La identificació dels senyals geodèsics s’efectua mitjançant la col·locació d’una placa.
- 2 L’Institut Cartogràfic de Catalunya ha d’elaborar fitxes dels senyals geodèsics i n’ha de remetre una còpia a l’ajuntament i al consell comarcal en l’àmbit territorial dels quals es trobi cada senyal, la qual còpia resta sota la custòdia d’aquests ens.
- 3 L’accés a les fitxes és públic.
- 4 L’Institut Cartogràfic de Catalunya ha de determinar el model i el contingut de les fitxes i de les plaques identificatives.
- 1 Els senyals geodèsics a què es refereix aquesta Llei són de domini públic i resten adscrits al compliment de les seves finalitats. Correspon a l’Institut Cartogràfic de Catalunya d’acomplir-ne la instal·lació, la gestió i la conservació.
- 2 Es declaren d’utilitat pública els senyals geodèsics i les tasques necessàries per a llur instal·lació, llur construcció o reconstrucció, llur conservació i llur utilització per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- 1 Els senyals que constitueixen la xarxa geodèsica utilitària es caracteritzen per llur permanència.
- 2 Durant l’execució de les obres d’instal·lació de senyals geodèsics es poden col·locar senyals de caràcter provisional.
- 3 Els senyals geodèsics permanents es poden col·locar:
- 4 Les tasques d’instal·lació dels senyals es poden promoure d’ofici o a instància de tercers i poden ésser dutes a terme directament per l’Institut Cartogràfic de Catalunya o, sota la seva supervisió, per altres ens públics o privats, mitjançant personal autoritzat degudament per aquest Institut.
- 5 Els projectes d’instal·lació dels senyals han d’ésser sotmesos a informe previ dels ajuntaments respectius, en allò que afectin llurs competències, i requereixen la llicència urbanística corresponent.
- 1 Les tasques de conservació i manteniment dels senyals geodèsics es poden encomanar als consells comarcals i als ajuntaments mitjançant convenis de cooperació amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- 2 Els canvis d’emplaçament dels senyals geodèsics poden ésser sol·licitats per les persones físiques o jurídiques interessades a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el qual ha d’adoptar la resolució que sigui pertinent. El projecte del canvi de lloc ha d’ésser redactat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la realització material va a càrrec del sol·licitant, que l’ha de sufragar i dur a terme en el termini que fixi el projecte.
- 1 La realització de les tasques d’instal·lació, construcció, reconstrucció, conservació i utilització dels senyals geodèsics per a l’elaboració dels treballs cartogràfics i topogràfics propis de l’Institut Cartogràfic de Catalunya pot donar lloc a la constitució de servitud forçosa d’instal·lació de senyals, la qual comporta la servitud accessòria de pas. La servitud forçosa d’instal·lació de senyals comporta l’obligació del predi servent de donar pas i permetre la realització dels treballs per a l’establiment, la conservació i la utilització dels senyals a favor del personal necessari, autoritzat i acreditat degudament per l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- 2 Per a la declaració i la imposició de les servituds a què es refereix l’apartat 1, que corresponen a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, és títol suficient, d’acord amb el que disposa la Llei 11/1975, de règim jurídic dels senyals, la instrucció i la resolució de l’expedient administratiu, amb caràcter previ. En la tramitació de l’expedient cal garantir el dret d’audiència dels interessats i motivar suficientment la conveniència i l’oportunitat de la instal·lació.
- 3 Tots els immobles, llevat de l’interior dels habitatges, queden subjectes a la imposició de les servituds a què es refereix l’apartat 1. No obstant això, si l’immoble afectat és destinat a habitatge, les tasques s’han d’acomplir sense pertorbar-ne els habitants.
- 4 Per a l’establiment de les servituds a què es refereix l’apartat 1 en zones d’interès per a la defensa es requereix l’autorització prèvia de l’autoritat competent.
- 5 Per a l’establiment de les servituds a què es refereix l’apartat 1 en els espais naturals de protecció especial es requereix l’autorització de l’òrgan gestor de l’espai o de l’autoritat competent.
- 6 Prèviament a la constitució de les servituds a què es refereix l’apartat 1 s’ha de procedir a l’ocupació temporal del terreny, per tal de comprovar la idoneïtat del punt elegit. Si els senyals s’han de situar en terrenys forestals catalogats d’utilitat pública o protectors, la concessió de l’ocupació temporal dels terrenys s’ha de tramitar d’acord amb el procediment assenyalat per la Llei 6/1988, del 30 de març, forestal de Catalunya, i les disposicions complementàries.
- 7 La constitució de les servituds a què es refereix l’apartat 1 inclou els treballs previs, que són declarats d’utilitat pública, i també el transport de materials i eines, l’emplaçament del senyal, l’ocupació de la superfície necessària i la construcció del senyal.
- 8 La constitució de les servituds a què es refereix l’apartat 1 en béns de domini públic d’altres administracions requereix l’autorització prèvia de l’administració titular.
- 9 La constitució de les servituds a què es refereix l’apartat 1 sobre béns que integrin el patrimoni històric i sobre béns catalogats requereix l’autorització prèvia de l’administració pública competent.
La inscripció del títol constitutiu de les servituds va a càrrec de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i s’efectua de conformitat amb la legislació hipotecària vigent.
- 1 La constitució de la servitud té caràcter indemnitzable a favor del predi servent, en funció del valor de la superfície de terreny ocupada pels senyals i dels perjudicis que, si s’escau, es valori que puguin causar la instal·lació, la conservació, la utilització i la restitució del senyal.
- 2 La quantia de la indemnització a què es refereix l’apartat 1 s’ha de determinar preferentment de mutu acord i, si això no és possible, segons les normes de valoració i procediment establertes a l’efecte de l’expropiació forçosa.
Les servituds constituïdes a l’empara d’aquesta Llei cessen si, per raons tècniques o a sol·licitud de part, l’Institut Cartogràfic de Catalunya resol de modificar l’emplaçament del senyal. En aquest supòsit, l’Institut Cartogràfic de Catalunya ha de fer els treballs necessaris per a retirar el senyal.
La inspecció i la vigilància dels senyals geodèsics correspon a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que l’exerceix mitjançant personal autoritzat. Es pot establir per conveni la participació d’altres ens públics en aquestes tasques.
- 1 La producció de danys als senyals geodèsics, tant als senyals permanents com als senyals provisionals necessaris per a l’execució dels treballs regulats per aquesta Llei, té la consideració d’infracció administrativa i determina la incoació i la tramitació de l’expedient administratiu corresponent al responsable.
- 2 Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
- 3 Són infraccions lleus:
- 4 Són infraccions greus:
- 5 És infracció molt greu la reincidència en la comissió d’infraccions qualificades com a greus.
El termini de prescripció de les infraccions és de quatre anys per a les greus i les molt greus i d’un any per a les lleus, a comptar des de la data de comissió de la infracció o, si és continuada, des de la data de realització de l’últim acte en què la infracció es consuma.
- 1 El procediment sancionador pot ésser iniciat d’ofici o per denúncia de tercers, adreçada a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, o bé als consells comarcals o als ajuntaments, els quals ho han de posar en coneixement del dit Institut.
- 2 El procediment sancionador s’ha de tramitar de conformitat amb la normativa vigent i ha de garantir, en qualsevol cas, l’audiència a l’interessat. La instrucció de l’expedient correspon als serveis de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
- 3 Si s’aprecia que els fets que són objecte d’expedient sancionador poden ésser constitutius de delicte o falta, l’Institut Cartogràfic de Catalunya ha de traslladar les actuacions a l’autoritat judicial competent i, en aquest supòsit, el procediment sancionador queda en suspens fins que aquella no es pronunciï. Aquesta suspensió no afecta l’expedient incoat per al restabliment de la situació anterior a la comissió de la infracció o, si s’escau, per a l’abonament de les indemnitzacions pels danys i perjudicis ocasionats.
-4 Si la resolució judicial a què es refereix l’apartat 3 és absolutòria, l’Administració pot continuar l’expedient sancionador, respectant els fets declarats com a provats pels tribunals.
-5 La imposició d’una sanció en via judicial exclou la imposició d’una sanció en via administrativa.
L’Administració pot sol·licitar en qualsevol cas indemnització pels danys i perjudicis causats en via administrativa.
- 1 Les infraccions tipificades per aquesta llei són sancionades amb les multes següents:
- 2 Les sancions es graduen tenint en compte els danys i perjudicis produïts, el risc objectiu que derivi de la infracció per als senyals regulats per aquesta Llei o per a tercers i la conducta dolosa o culpable de l’infractor.
- 3 La imposició de les sancions correspon als òrgans següents:
- 4 Contra les resolucions del director de l’Institut Cartogràfic de Catalunya es pot interposar recurs ordinari al conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
- 1 L’Institut Cartogràfic de Catalunya, en els termes que siguin convinguts amb els propietaris afectats, ha de promoure la inscripció en el Registre de la Propietat de les servituds corresponents als senyals existents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
- 2 El règim jurídic regulat per aquesta Llei per als senyals geodèsics s’aplica també als senyals geofísics dels quals és titular la Generalitat. Les funcions que aquesta Llei atribueix a l’Institut Cartogràfic de Catalunya han d’ésser exercides en aquest cas pels òrgans que tinguin atribuïdes les competències en relació amb els senyals geofísics.
- 1 Es faculten el Govern de la Generalitat i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques per a dictar les normes necessàries per al desenvolupament i l’aplicació d’aquesta Llei.
- 2 Aquesta Llei entra en vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 11 de juliol de 1994
Jordi Pujol
President de la Generalitat de
Catalunya
Josep M. Cullell i Nadal
Conseller de Política Territorial
i Obres Públiques