En aquest text s’han introduït les modificacions que estableix el Decret legislatiu 16/1994.
L’article 1 de la Llei 12/1990, de 5 de juliol, per la qual s’autoritza la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, va conferir l’autorització al Govern de la Generalitat per refondre en un text únic la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística, la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya, i la legislació urbanística vigent a Catalunya per imperatiu de la disposició final d’ambdós textos legals. L’autorització per refondre s’estenia també a l’aclariment, la regularització i l’harmonització dels textos legals referenciats i també a la incorporació de les addicions o modificacions posteriors contingudes en les disposicions aprovades pel Parlament de Catalunya, que afecten la matèria objecte de la refosa, detallades en l’annex de la mateixa Llei.
En exercici d’aquesta delegació, s’ha redactat el present text refós, que es sistematitza en un títol preliminar i sis títols, referents als òrgans urbanístics, el planejament urbanístic del territori, el règim urbanístic del sòl, execució dels plans d’ordenació, exercici de les facultats relatives a l’ús del sòl i edificació i règim jurídic.
Per tant, en exercici de la delegació atorgada per la Llei 12/1990 de 5 de juliol, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, de conformitat amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora i d’acord amb el Consell Executiu,
S’aprova el text refós, que s’insereix a continuació, dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.
Aquest Decret Legislatiu entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 12 de juliol de 1990
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
És objecte d’aquesta Llei la regulació de la matèria urbanística en el territori de Catalunya.
L’activitat urbanística es referirà als aspectes següents:
-1 La competència urbanística concernent al planejament comprendrà les facultats que segueixen:
-2 La competència urbanística en ordre al règim del sòl comprendrà les funcions següents:
-3 La competència urbanística pel que fa a l’execució de l’obra urbanitzadora confereix les facultats següents:
-4 La competència urbanística en ordre al foment i intervenció en l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i de l’edificació inclourà les facultats següents:
-5 Les esmentades facultats tenen caràcter enunciatiu i no limitador. La competència urbanística inclourà quantes altres hi fossin congruents per a ser exercides d’acord amb aquesta Llei.
-1 La gestió urbanística podrà encomanar-se a organismes de caràcter públic, a la iniciativa privada i a entitats mixtes.
-2 La gestió pública suscitarà, en la mesura més àmplia possible, la iniciativa privada i la substituirà, quan aquesta no arribés a complir els objectius necessaris, amb les compensacions que aquesta Llei estableix. En la formulació, tramitació i gestió del planejament urbanístic els òrgans competents hauran d’assegurar la major participació dels interessats i en particular, els drets d’iniciativa i informació per part de les corporacions, associacions i particulars.
-1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat:
-2 És organisme autònom de la Generalitat, amb competències urbanístiques, l’Institut Català del Sòl, que es regeix per la seva legislació específica.
-3 Sens perjudici de la competència urbanística atribuïda al Govern de la Generalitat, l’activitat urbanística es desenvoluparà sota la direcció del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
-4 Els òrgans urbanístics del Departament de Política Territorial i Obres Públiques coordinaran les seves atribucions amb els dels altres departaments.
-5 Les entitats locals exerciran les seves competències en matèria urbanística en els termes previstos en aquesta Llei i en la legislació de règim local.
-6 La Generalitat fomentarà l’acció de les entitats Locals, que cooperaran en l’exercici de la competència que els hi confereix la seva legislació i s’hi subrogaran quan no l’exercissin adequadament, o la seva comesa excedeixi de les seves possibilitats, d’acord amb la legislació de règim local.
-1 Els òrgans urbanístics del Departament de Política Territorial i Obres Públiques exerciran les seves respectives funcions en un ordre jeràrquic.
-2 Els òrgans urbanístics podran delegar en l’immediat d’inferior jerarquia, per un termini determinat i renovable, l’exercici de les facultats que considerin convenients per a la major eficàcia dels serveis.
-3 També podrà qualsevol òrgan superior recabar el coneixement de l’assumpte que competeixi als inferiors jeràrquics i revisar l’actuació d’aquests.
La competència que regulen els articles 48, 51.2, 52, 251, 252 i 261 d’aquesta Llei s’exercirà indistintament per qualsevol dels organismes a què es refereix cadascun dels esmentats preceptes.
La Comissió d’Urbanisme de Catalunya, creada pel Decret de 27 de setembre de 1978, enquadrada en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, és l’òrgan superior de caràcter consultiu en matèria de planejament i urbanisme, en l’àmbit territorial de la Generalitat de Catalunya. La seva composició es determinarà reglamentàriament.
-1 La Comissió d’Urbanisme de Catalunya informarà preceptivament amb caràcter previ a l’aprovació del planejament de municipis de més de 50.000 habitants, i sempre que es requereixi el seu informe per a qualsevol disposició legal o reglamentària.
-2 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques podrà sotmetre igualment a consulta de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya els assumptes relacionats amb la seva competència que cregui convenients.
-3 Quan el conseller de Política Territorial i Obres Públiques dissenteixi de l’informe preceptiu de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, la resolució de l’assumpte correspondrà al Govern de la Generalitat.
La Direcció General d’Urbanisme actuarà com a òrgan permanent encarregat de la preparació dels assumptes de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i de la gestió i execució dels acords del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
-1 Les Comissions d’Urbanisme estaran presidides pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i hi tind ran representació les corporacions locals i els departaments de l’Estat i la Generalitat, d’acord amb els seus respectius règims de competències.
-2 A més de les competències que els corresponen per aquesta Llei i les derivades per la legislació específica de la Generalitat de Catalunya, les facultats de les comissions d’Urbanisme seran de caràcter informatiu, gestor, resolutori i de fiscalització i es dirigiran a orientar, fomentar i inspeccionar el planejament i la realització de les obres necessàries per al desenvolupament urbà.
La competència urbanística dels ajuntaments comprendrà totes les facultats que sent de caire local no haguessin estat expressament atribuïdes per aquesta Llei a d’altres organismes.
-1 Els ajuntaments podran instituir gerències urbanístiques per estudiar, orientar, dirigir, executar i inspeccionar el planejament.
-2 Per promoure la Gerència urbanística es permutarà una memòria justificativa de la proposta, amb exposició dels Plans, règim funcional i recursos econòmics projectats.
-3 La Resolució que constitueixi la Gerència determinarà les seves facultats.
-1 Els municipis podran constituir Mancomunitats voluntàries per al desenvolupament de llur competència urbanística de conformitat amb el que estableix la legislació de règim local.
-2 Constituïda la Mancomunitat, les facultats municipals corresponents s’exerciran a través de l’organització comuna, que vetllarà per tal que en el desenvolupament de les que s’haguessin reservat o delegat en els ajuntaments separadament s’observin puntualment les disposicions d’aquesta Llei i del planejament urbanístic vigent.
Si algun ajuntament incomplís greument les obligacions que es derivin d’aquesta Llei o del planejament urbanístic vigent, o actués en general amb notòria negligència, el conseller de Governació, a proposta del de Política Territorial i Obres Públiques, podrà designar un gerent o transferir les necessàries atribucions de la Corporació municipal a la Comissió d’Urbanisme, que l’exercirà mitjançant una Comissió especial en la qual hi tindrà representació l’ajuntament.
La comarca, d’acord amb la Llei d’organització comarcal de Catalunya, exerceix les competències que li atribueixen les lleis del Parlament, les quals, en qualsevol cas, han d’atorgar competències sobre les matèries següents:
-1 El planejament territorial es desenvolupa a través del Pla Territorial General, els plans Territorials parcials i els plans Territorials Sectorials en els termes que preveu la Llei 23/1983, de 21 de novembre de política territorial.
-2 El planejament urbanístic del territori es desenvolupa a través dels plans Directors de Coordinació, de plans Generals Municipals i Normes Complementàries i Subsidiàries de planejament.
-3 Els plans Generals Municipals es desenvolupen per mitjà de plans parcials, plans Especials, Programes d’Actuació Urbanística i Estudis de Detall.
Els plans d’ordenació urbanística han d’ésser coherents amb les determinacions del Pla Territorial General i dels Plans Territorials parcials i facilitar-ne l’acompliment.
-1 Els plans Directors de Coordinació establiran, de conformitat amb els principis del Pla Territorial General i les exigències del desenvolupament regional, les directrius per a la coordinació de la ordenació urbanística del territori.
-2 Els plans contindran les determinacions següents:
-3 Els plans Directors de Coordinació comprendran els estudis que justifiquen l’elecció del model territorial, els plans, normes i programes que requereixi la seva realització i les bases tècniques i econòmiques per al desenvolupament i execució del propi Pla.
-1 Les determinacions dels plans Directors de Coordinació, vincularan l’Administració i els particulars. Les accions que s’hi preveuen es portaran a terme per cada un dels Departaments afectats en les matèries de les seves respectives competències d’acord amb les prescripcions establertes en el Decret de la seva aprovació.
-2 Les entitats locals el territori de les quals estigui afectat, totalment o parcial, per un Pla Director de Coordinació, sens perjudici de la immediata entrada en vigor d’aquest, hauran d’adaptar-se, en el termini màxim d’un any, a les seves determinacions, mitjançant l’oportuna revisió del seu planejament general.
Els plans generals municipals d’ordenació, com a instrument d’ordenació integral del territori, comprendran un o varis termes municipals complets. Classificaran el sòl per a l’establiment del règim jurídic corresponent, definiran els elements fonamentals de l’estructura general adoptada per a l’ordenació urbanística del territori i establiran el programa per al seu desenvolupament i execució, així com el termini mínim de la seva vigència.
-1 En el sòl urbà, els plans Generals Municipals tenen per objecte: completar l’ordenació mitjançant la regulació detallada de l’ús dels terrenys i de l’edificació; assenyalar la renovació o reforma interior que resultés procedent; definir els elements de l’estructura general del pla corresponents a aquesta classe de terreny i proposar els programes i mesures concretes d’actuació per a la seva execució.
-2 En el sòl urbanitzable, els plans Generals Municipals tenen per objecte: definir els elements fonamentals de l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori; establir, segons les seves categories, una regulació genèrica dels diferents usos globals i nivells d’intensitat i fixar els programes de desenvolupament a curt i mig termini referits a un conjunt d’actuacions públiques i privades.
Així mateix regularan la forma i condicions amb què podran incorporar-se al desenvolupament urbà actuacions no programades mitjançant els corresponents Programes d’Actuació Urbanística per a la realització d’àmbits urbanístics integrats.
-3 Els plans Generals Municipals tenen per objecte específic, en el sòl no urbanitzable, preservar el susdit sòl del procés de desenvolupament urbà i establir, en el seu cas, mesures de protecció del territori i del paisatge.
-1 Els plans Generals Municipals d’ordenació contenen les determinacions de caràcter general següents:
-2 A més de les determinacions de caràcter general, els Plans Generals hauran de contenir les següents:
-3 Les determinacions a què fa referència aquest article es desenvoluparan en els següents documents:
-1 Així mateix els plans generals preveuran les reserves de sòl necessàries per a l’equipament comercial públic, i altres de grans centres comercials d’interès social en funció de les necessitats de la població actual i potencial.
-2 Aquestes reserves ho són amb independència de les regulacions que per a sostre comercial prevegin els plans parcials en desenvolupament del sòl urbanitzable.
-3 Les reserves comercials s’establiran considerant la qualitat del servei i la capacitat adquisitiva de la població.
-4 Els aspectes que, com a mínim, ha de contemplar el planejament urbanístic, a fi de garantir l’adequada implantació, són els següents:
-1 Els plans parcials d’Ordenació tenen per objecte en el sòl classificat com a urbanitzable programat, desenvolupar, mitjançant l’ordenació detallada d’una part del seu àmbit territorial, el Pla General i, en el seu cas, les Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament, i en el sòl classificat com a urbanitzable no programat, el desenvolupament dels Programes d’Actuació Urbanística.
No podran redactar-se plans parcials sense Pla General previ o Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament i, en cap cas, podran modificar les determinacions d’uns i altres.
-2 Sens perjudici del que disposa l’article 112 d’aquesta Llei, els plans parcials d’Ordenació contindran aquestes determinacions:
-3 Els plans parcials comprendran els plànols d’informació, inclòs el cadastral, i els estudis justificatius de les seves determinacions, així com els plans de projecte, determinació dels serveis i ordenances reguladores necessàries per a la seva execució, i, si s’escau, els que es fixin reglamentàriament.
-1 Els Estudis de Detall podran formular-se quan siguin precisos per completar o, en el seu cas, adaptar determinacions establertes en els plans Generals per al sòl urbà i en els plans parcials.
-2 El seu contingut tindrà per finalitat preveure o reajustar, segons els casos:
-3 Els Estudis de Detall mantindran les determinacions fonamentals del Pla, sense alterar l’aprofitament que correspon als terrenys compresos en l’Estudi.
En cap cas podran ocasionar perjudici ni afectar les condicions de l’ordenació dels predis que hi limiten.
-4 També podran formular-se Estudis de Detall quan siguin precisos per completar el senyalament d’alineacions i rasants, respecte a les Normes Complementàries i Subsidiàries de Planejament.
-5 Els Estudis de Detall comprendran els documents justificatius dels extrems assenyalats en el número 2.
-1 Els Projectes d’Urbanització són projectes d’obres que tenen per finalitat portar a la pràctica els plans Generals Municipals en el sòl urbà, els plans parcials i, en el seu cas, les Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament. No podran contenir determinacions sobre ordenació ni règim del sòl i de l’edificació, i hauran de detallar i programar les obres que comprenguin amb la precisió necessària perquè puguin ser executades per un tècnic diferent de l’autor del projecte.
-2 Els Projectes d’Urbanització no podran modificar les previsions del Pla que desenvolupen, sense perjudici que puguin efectuar les adaptacions exigides per l’execució material de les obres.
-3 Els Projectes d’Urbanització comprendran una Memòria descriptiva de les característiques de les obres, plànol de situació en relació amb el conjunt urbà i plànols de projecte i de detall, amidaments, quadres de preus, pressupost i plec de condicions de les obres i serveis.
-1 L’ordenació i urbanització de terrenys classificats com a sòl urbanitzable no programat s’efectuarà, de conformitat amb el Pla General Municipal respectiu, mitjançant Programes d’Actuació Urbanística per a la realització d’àmbits urbanístics integrats.
-2 Els Programes d’Actuació Urbanística contindran les següents determinacions:
Aquestes determinacions es completaran per a cada etapa amb els corresponents plans parcials i els Projectes d’Urbanització. En les promocions privades s’inclouran a més els programes d’edificació.
-3 Els Programes d’Actuació Urbanística comprendran els estudis i plànols d’informació justificatius de les seves determinacions, incloses l’anàlisi de la seva relació amb les previsions del Pla General Municipal i els documents i plànols d’ordenació i de projecte necessaris per a la seva execució.
-1 En el desenvolupament de les previsions contingudes en els plans Territorials Sectorials, plans Directors de Coordinació, plans Generals d’Ordenació Urbana, i en les Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament es podran redactar, si fos necessari, plans Especials per a l’ordenació de recintes i conjunts artístics, protecció del paisatge i de les vies de comunicació, conservació de determinats àmbits del medi rural, reforma interior, equipaments comercials, sanejament de poblacions i qualsevol altres finalitats anàlogues, sense que en cap cas puguin substituir als plans Generals Municipals com a instruments d’ordenació integral del territori.
-2 També podran redactar-se plans Especials per a l’execució directa d’obres corresponents a la infrastructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà pel que fa a l’assenyalament i localització de les infrastructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i àeries, a l’abastament d’aigua, sanejament, subministrament d’energia i altres d’anàlogues, i de les contingudes al número 1, paràgraf b) de l’article 23 d’aquesta Llei.
-3 Els plans Especials contindran les determinacions previstes en el planejament territorial o d’ordenació urbana corresponent; i, en defecte d’aquests, les pròpies de la seva naturalesa i finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, plànols i normes corresponents.
-1 La conservació i valoració del Patrimoni històric i artístic i belleses naturals, en tant que objecte de planejament especial, comprendrà, entre d’altres, aquests aspectes:
-2 Als efectes expressats es podran dictar normes especials per a la conservació, restauració i millora dels edificis i elements naturals i urbanístics, sens perjudici, en el seu cas, de l’aplicació de la normativa específica.
-El planejament especial per a la protecció del paisatge, quan tingui per objecte preservar determinats llocs o perspectives panoràmiques del territori de Catalunya, es referirà, entre d’altres, als aspectes següents:
-La protecció en l’ordre urbanístic de les vies de comunicació, quant a la restricció del destí i de l’ús dels terrenys que atermenen, permetrà:
El planejament urbanístic especial podrà afectar, amb fins de protecció, horts, conreus i espais forestals, mitjançant restriccions d’ús apropiades per impedir la seva desaparició o alteració.
La millora del medi urbà o rural i dels suburbis de les ciutats podrà ser objecte de plans Especials encaminats a aquestes finalitats:
-1 Els plans Especials de reforma interior tenen per objecte la realització en sòl urbà, d’operacions encaminades a la descongestió, creació de dotacions urbanístiques i equipaments comunitaris, sanejament de barris insalubres, resolució de problemes de circulació o d’estètica i millora del medi ambient o dels serveis públics o altres fins anàlegs.
-2 Els plans Especials de reforma interior contindran les determinacions i documents adequats als objectius perseguits i com a mínim els que preveu l’article 25 d’aquesta Llei, llevat que algun d’ells sigui necessari per no guardar relació amb la reforma.
-3 Quan es tracti d’operacions de reforma interior no previstes en el Pla General, el Pla Especial no podrà modificar l’estructura fonamental d’aquell; a aquest efecte s’acompanyarà, a més un estudi que justifiqui la seva necessitat o conveniència, la seva coherència amb el Pla General i la incidència sobre el mateix.
L’Administració actuant i els particulars poden elaborar Plans especials per realitzar els equipaments comercials públics i els altres centres comercials previstos en les reserves de sòl del planejament general. La tramitació dels esmentats plans especials, requereix el preceptiu informe de la Comissió Territorial d’Equipaments Comercials.
-1 Es conceptuaran com a plans i projectes de sanejament els que es refereixen a obres en el sòl i subsòl per millorar les condicions de salubritat, higiene i seguretat.
-2 Aquests plans i projectes comprendran les obres d’abastament d’aigües potables, depuració i aprofitament de les residuals, instal·lació de clavagueram, drenatges, fonts, abeuradors, safareigos, recollida i tractament d’escombraries.
-3 També es consideraran com a plans i projectes de sanejament urbà els d’abastament d’aigües d’edificis i establiments de servei públic pertanyents a l’Estat, Generalitat de Catalunya, Municipi i Província, i altres organismes públics competents en la matèria, ja comptin amb instal·lació pròpia o s’assorteixin d’altres conduccions.
La protecció a què els plans Especials es refereixen, quan es tracti de conservar o millorar monuments, jardins, parcs naturals o paisatges, requerirà la seva inclusió en catàlegs aprovats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques o la Comissió d’Urbanisme, d’ofici o a proposta d’altres òrgans o particulars.
Els organismes Públics, els concessionaris de serveis públics i els particulars prestaran llur concurs a la redacció de plans d’Ordenació i, a l’efecte, facilitaran a les Entitats Locals, Comissions d’Urbanisme, Direcció General d’Urbanisme i altres organismes competents, els documents i informacions necessaris.
-1 Els òrgans competents per a l’aprovació inicial dels instruments de planejament general, especial, parcial o dels estudis de detall poden acordar, amb la finalitat d’estudiar-ne la formació o bé la reforma, la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació i d’enderrocament, en àmbits determinats.
-2 Els efectes d’aquesta suspensió no poden durar més d’un any.
-3 Aquest acord es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en el Butlletí Oficial de la província, si escau.
-1 L’aprovació inicial dels instruments de planejament esmentats en l’article anterior obliga l’administració actuant a acordar la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació, d’edificació i d’enderrocament en els àmbits per als quals les noves determinacions comportin modificació del règim urbanístic.
-2 Constitueixen modificació del règim urbanístic les determinacions que comporten:
-3 A més, a l’hora de l’aprovació inicial l’administració actuant pot acordar la suspensió de l’atorgament de les llicències esmentades en el punt 1 d’aquest article en els àmbits per als quals es pretengui assolir objectius urbanístics concrets, que han d’ésser explicitats i explicitats i justificats.
-4 La iniciació de l’expedient de reparcel·lació comporta, sense que en calgui declaració expressa, la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació i d’edificació en l’àmbit del polígon o de la unitat d’actuació fins que l’acord aprovatori de la reparcel·lació no serà ferm en via administrativa.
-1 En els casos previstos en els dos articles precedents, a més a més d’adoptar-se els acords de suspensió amb les formalitats previstes pel reglament, cal delimitar explícitament els àmbits afectats, confegint un Plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències, en el qual s’han de grafiar a escala adequada i amb detall i claredat suficient tots aquests àmbits.
-2 Si abans d’acabar-se el termini d’un any previst per l’article 40.2 s’hagués produït l’acord d’aprovació inicial, l’administració actuant podrà fer ús del que estableix l’article 41, i els seus efectes s’extingiran definitivament un cop transcorreguts dos anys des de la vigència de l’acord de suspensió adoptat per estudiar el pla o la reforma d’aquest.
-3 Si l’aprovació inicial es produeix un cop transcorregut el termini d’un any previst en l’article 40.2, la suspensió decidida amb motiu de l’aprovació inicial tindrà també la durada màxima d’un any comptat des de la publicació de l’acord de suspensió.
-4 Si amb anterioritat a l’acord d’aprovació inicial no s’hagués suspès l’atorgament de llicències conformement al que disposa l’article 40.1, la suspensió que es decidís amb motiu de l’aprovació inicial tindrà una durada màxima de dos anys.
-5 En tots els casos els efectes de la suspensió s’extingiran amb l’entrada en vigor de l’instrument de planejament de què es tracti, per raó de l’aprovació definitiva d’aquest.
-6 Un cop extingits els efectes de la suspensió en qualsevol dels casos previstos per aquest article i pels articles precedents, no es podran acordar noves suspensioms en aquells àmbits per idèntica finalitat dins els cinc anys següents.
Els peticionaris de llicències sol·licitades amb anterioritat a la publicació de la suspensió tindran dret a ser indemnitzats del cost oficial dels projectes i a la devolució, si s’escau, de les taxes municipals.
-1 Les entitats i organismes interessats podran formular avenços de Pla i avantprojectes parcials que serveixin d’orientació a la redacció dels plans sobre bases acceptades en principi.
-2 Els avenços i avantprojectes es podran trametre a l’ajuntament, a la Comissió d’Urbanisme o pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques sense informació pública.
-3 L’aprovació només tindrà efectes administratius interns preparatoris de la redacció dels plans i projectes definitius.
-1 Els plans Directors de Coordinació seran formulats pels organismes o entitats que, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i previ informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, determini el Consell Executiu, el qual assenyalarà, a més, els organismes o entitats que hagin d’intervenir en la seva elaboració, el seu àmbit territorial i el termini en el qual han de quedar redactats. La proposta del Departament de Política Territorial i Obres Públiques es farà per pròpia iniciativa o d’un altre Departament de la Generalitat, o a instància d’una Entitat Local o d’una Entitat Urbanística Especial competent. Tot això, sens perjudici de les competències de redacció que tinguin atribuïdes per llei altres organismes públics.
-2 En l’elaboració dels plans Directors de Coordinació intervindrà directament el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i seran representades les Entitats Locals compreses per raó de l’àmbit del Pla i les entitats urbanístiques especials competents per a la seva redacció.
-1 Els plans Municipals seran formulats pels ajuntaments. No obstant això, podran aquests encomanar la seva formulació a la respectiva Comissió d’Urbanisme o d’altres ens locals.
-2 En tot cas, la redacció podrà encarregar-se als tècnics de la Corporació o Comissió o als que es designessin lliurement o per concurs, entre facultatius competents amb títol oficial reconegut.
-1 Si les necessitats urbanístiques d’un municipi aconsellessin l’extensió del planejament a altres termes municipals veïns, es podrà disposar la formació d’un Pla de conjunt, d’ofici o a instància del municipi.
L’organisme competent per adoptar l’acord serà la Comissió d’Urbanisme quan es tracti de municipis tots ells inclosos en el seu àmbit territorial de competència. En els altres supòsits l’acord l’adoptarà el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
-2 El conseller o la Comissió determinaran l’extensió territorial dels plans, l’ajuntament o Organisme que hagués de redactar-los i la proporció en què els municipis afectats han de contribuir a les despeses.
-3 Els ajuntaments compresos en el Pla assumiran les obligacions que d’aquests es derivessin.
-1 En el cas que els plans Municipals no es formessin dins el termini que assenyalen els articles 51 i 52 d’aquesta Llei, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques podrà disposar que es redactin per la Direcció General d’Urbanisme o per la Comissió d’Urbanisme. Així mateix, la Comissió d’Urbanisme podrà acordar que es redactin per la pròpia Comissió.
-2 Les despeses de redacció dels plans Municipals seran sufragades per les respectives entitats Locals, llevat de circumstàncies especials i justificades en expedient expedient instruït a l’efecte.
-1 Els plans Especials podran ser formulats per les Entitats Locals, entitats Urbanístiques especials i òrgans competents en l’ordre urbanístic segons aquesta Llei.
La formulació dels plans Especials a què es refereix l’article 29.2 d’aquesta Llei es podrà realitzar per qui tingui al seu càrrec l’execució directa de les obres corresponents a la infrastructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà.
-2 Els Programes d’Actuació Urbanística es formaran per les entitats Locals i, si s’escau, per les urbanístiques competents o pels adjudicataris corresponents, conforme al que disposa el Capítol 7 del Títol 4 d’aquesta Llei.
-1 La competència per aprovar definitivament els plans i projectes d’ordenació urbana correspon:
S’exceptua de l’anterior, l’aprovació definitiva dels Plans parcials corresponents a sectors d’urbanització prioritària.
-2 Quan la iniciativa dels plans Especials correspongui a entitats locals o urbanístiques especials, la seva aprovació definitiva correspondrà:
En els supòsits dels plans Especials previstos per l’article 29.2 correspondrà al conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
-1 Els plans Generals Municipals d’Ordenació de municipis de més de cinquanta mil habitants hauran de ser formulats en el termini que assenyali el conseller de Política Territorial i Obres Públiques.
-2 Els plans Generals d’Ordenació dels altres municipis es redactaran en els terminis que fixi el conseller de Política Territorial i Obres Públiques o les Comissions d’Urbanisme.
Els plans parcials es formaran en els terminis previstos en el Pla General, en el Programa d’Actuació Urbanística, si s’escau, o en els terminis que determini el conseller de Política Territorial i Obres Públiques o la Comissió d’Urbanisme.
Els Projectes d’Urbanització es redactaran amb l’antelació necessària perquè les obres a què es refereixen es puguin realitzar d’acord amb els terminis previstos en el corresponent programa d’actuació.
-1 El conseller de Política Territorial i Obres Públiques sotmetrà els plans Directors de Coordinació al tràmit d’informació pública i informe de les corporacions Locals el territori de les quals afectin, previst a l’article 59 d’aquesta Llei, així com a informe dels Departaments que no hagin intervingut en llur elaboració i als que interessi per raó de llur competència. Els informes s’entendran favorables si no són emesos en el termini de dos mesos.
-2 L’aprovació dels plans Directors de Coordinació correspon al Govern de la Generalitat a proposta del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques previ informe de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.
Els plans Generals Municipals d’Ordenació es tramitaran d’acord amb el procediment establert a l’article 59 d’aquesta Llei amb les especialitats següents:
Per facilitar la participació dels ciutadans i de les institucions en el planejament durant els treballs previs d’elaboració del pla general se’n donarà àmplia informació pública a través dels mitjans de comunicació locals i generals, i es presentaran amb propostes i solucions alternatives adequadament explicitades.
-1 En la tramitació de plans Generals, de Normes Subsidiàries i de plans parcials i Especials, una vegada aprovats inicialment, se’n demanarà un informe als organismes següents:
d) Els altres a què sigui preceptiu de demanar-lo.
-2 Al llarg del tràmit dels plans Generals o de les Normes subsidiàries, dins l’exigència de participació de la Llei, s’ha de comunicar a les corporacions locals limítrofes l’acord d’aprovació inicial.
-3 Els informes s’han d’evacuar en el termini de deu dies, llevat que una disposició n’autoritzi un altre de més llarg que en cap cas no serà superior a dos mesos. Aquests informes s’han d’incloure en l’expedient, i les determinacions que s’hi incorporin s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.
-4 Si l’informe no es rep en el termini assenyalat, hom seguirà les actuacions, sens perjudici de la reponsabilitat en què hagi incorregut el funcionari o bé l’autoritat causants del retard.
-1 En la tramitació del planejament general i de les revisions d’aquest els ajuntaments han de donar audiència a la Comissió Territorial d’Equipaments Comercials a fi que emeti un informe sobre les reserves de sòl per a equipaments comercials públics i altres centres comercials i sobre les determinacions del planejament general pel que fa a la reserva de sostre per a usos comercials en els sectors a desenvolupar mitjançant plans parcials.
-2 Igualment es donarà audiència a aquesta Comissió quan es tramitin plans Especials per realitzar els equipaments i centres esmentats a l’apartat anterior.
-3 D’acord amb la Llei 6/1988, de 30 de maig, es demanarà informe preceptiu de l’administració forestal pel que fa a la delimitació, la qualificació i regulació normativa dels terrenys forestals.
-1 Aprovat inicialment el Pla General Municipal o el Programa d’Actuació Urbanística o el planejament especial de l’article 29.2 d’aquesta Llei i els seus programes d’actuació per la corporació o organisme que l’hagués redactat, aquest ho sotmetrà a informació pública durant un mes; transcorregut aquest termini, si el Pla no hagués estat redactat per l’ajuntament respectiu, s’obrirà un altre període d’igual duració per donar audiència a les corporacions Locals al territori del qual afectessin.
-2 La comissió o organisme que hagi aprovat inicialment el Pla, en vista del resultat de la informació pública, l’aprovarà provisionalment amb les modificacions que procedeixin i el sotmetrà a l’Autoritat o òrgan competent que hagi d’atorgar l’aprovació definitiva, a fi que ho examini en tots els seus aspectes i ho decideixi en el termini de sis mesos des de l’ingrés de l’expedient en el Registre. Transcorregut aquest termini sense comunicar la resolució, s’entendrà aprovat per silenci administratiu.
-3 Si l’Autoritat o òrgan a qui correspon l’aprovació definitiva no l’atorgués, assenyalarà les deficiències d’ordre tècnic i subsegüents modificacions que calgui introduir-hi perquè, subsanades per la corporació o organisme que hagi efectuat l’aprovació provisional, s’elevi novament a la citada aprovació definitiva, llevat que hagi estat relevada de fer-ho per l’escassa importància de les rectificacions.
-4 Els plans Especials referenciats a l’article 29.2 d’aquesta Llei s’ajustaran a les prescripcions següents:
-5 En el supòsit d’acords que requereixin la presentació d’un text refós o de nova documentació, l’òrgan competent per resoldre disposarà del mateix termini que la llei fixa per resoldre l’instrument de planejament de què es tracti per adoptar el pronunciament corresponent.
Un cop transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat un acte exprés, s’entendrà aprovat el text refós per silenci administratiu o complimentat l’expedient amb la documentació aportada, a tots els efectes.
-1 Els plans parcials d’iniciativa particular i tots els especials que es redactaran per desplegar el planejament general i els seus programes d’actuació s’han de tramitar seguint el procediment següent:
-2 Els acords de suspensió o de denegació han d’ésser motivats i no són possibles la inadmissió a tràmit ni el rebuig per manca de documents, la qual circumstància, si es produeix, ha de constar en l’acord de suspensió.
Els acords de suspensió han d’assenyalar les deficiències que calgui esmenar, i, una vegada esmenades aquestes, l’acord d’aprovació inicial haurà d’ésser adoptat dins els trenta dies següents al de la nova presentació del projecte esmenat en el registre general, i no pot ésser adoptat un segon acord suspensiu, llevat que les directrius municipals, tot i respectar el planejament general vigent en el moment d’aquesta presentació, concretin una ordenació física diferent de la proposada pel projecte, en el qual cas es podrà prendre un darrer acord suspensiu que expliciti les directrius esmentades.
Si, un cop transcorreguts tres mesos de la devolució d’un pla parcial d’iniciativa particular o bé d’un d’especial l’aprovació inicial dels quals hagués estat suspesa, aquests no haguessin estat retornats, degudament esmenats, s’entendrà caducat l’expedient als efectes administratius sens perjudici d’una ulterior incoació.
A tal efecte, l’Administració actuant en la notificació de l’acord de suspensió ha de fer l’advertiment de caducitat. Consumit aquest termini sense que el particular requerit realitzi les activitats necessàries per reprendre la tramitació, l’Administració acordarà l’arxiu de les actuacions i ho notificarà a l’interessat amb l’indicació dels recursos pertinents.
-3 Una vegada aprovats inicialment, els plans parcials i els especials han d’ésser sotmesos a informació pública durant un mes, i l’edicte ha d’ésser tramès per a la seva publicació reglamentària en el termini màxim dels deu dies següents a l’adopció de l’acord.
-4 La corporació o l’organisme que ha aprovat inicialment el pla, una vegada emès l’informe de les al·legacions presentades en el termini d’informació pública, l’aprovarà provisionalment amb les modificacions procedents dins els tres mesos següents a la data de la publicació de l’acord d’aprovació inicial o de la publicació de l’acord de pròrroga del termini d’informació pública, si s’adopta.
Tot seguit, en el termini màxim d’un mes, el projecte ha d’ésser sotmès a l’autoritat o bé a l’organisme competent perquè l’aprovi definitivament, llevat dels sectors declarats d’urbanització prioritària i regulats en el Capítol VI del Títol IV d’aquesta Llei, en el qual cas, independentment de la grandària de les poblacions, l’aprovació definitiva dels plans parcials correspondrà a l’ajuntament. El projecte ha d’anar en forma de text refós i ha d’incloure les esmenes acceptades, a fi que sigui examinat en tots els aspectes i resolt dins els tres mesos següents a l’ingrés de l’expedient en el registre general; si un cop transcorregut aquest termini, la resolució que correspongui no ha estat comunicada, el projecte s’entendrà que és aprovat per silenci administratiu.
-5 Quan l’expedient serà formalment complet, l’Administració competent podrà adoptar alguna d’aquestes decisions:
Si dins els tres mesos següents a la notificació de l’acord l’organisme competent no esmena les deficiències del pla, s’hi podrà subrogar la comissió d’urbanisme competent.
Hi ha alteració substancial del planejament general bé per l’increment de l’aprofitament urbanístic o de la intensitat dels usos privats, bé per l’incompliment de la previsió de les reserves per sòls de cessió gratuïta i obligatòria fixades per aquell i per aquesta Llei, o bé per alteració dels usos globals previstos.
-6 En els supòsits d’acords que requereixin la presentació d’un text refós caldrà atenir-se al que determina l’article 59.5.
-1 Si, havent transcorregut el termini de seixanta dies a què es refereix el segon paràgraf de l’article 60.1 d’aquesta Llei, la corporació o bé l’organisme competent no ha comunicat l’aprovació, la suspensió o la denegació inicial del pla parcial o bé de l’especial, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, davant la comissió d’urbanisme competent, la qual se subrogarà en el lloc de l’organisme competent per fer-ne l’aprovació inicial. La Comissió d’Urbanisme disposarà de seixanta dies per adoptar el pronunciament inicial, i de quatre mesos, comptats des de la data de publicació d’obertura de la informació pública, per a l’aprovació que correspongui, i no caldrà la provisional si resulta competent per a l’aprovació definitiva. En el primer termini esmentat la Comissió donarà audiència de deu dies a l’ajuntament de què es tracti. Si, havent transcorregut el termini anterior i havent-se produït la informació pública, la resolució no hagués estat notificada a l’ajuntament i al promotor, el pla s’entendrà que és aprovat definitivament per silenci administratiu.
-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què es refereix l’article 60.4 d’aquesta Llei, la corporació o bé l’organisme competent no ha aprovat provisionalment el pla, o bé no s’hagués publicat l’edicte d’obertura del termini d’informació pública, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, davant la Comissió d’Urbanisme.
-3 En el primer cas previst pel punt precedent, la Comissió d’Urbanisme ha de requerir a l’ajuntament o bé a l’organisme que hagués aprovat inicialment el pla que li lliuri les al·legacions produïdes al llarg del termini d’informació pública, i a partir d’aleshores disposarà de quatre mesos per acordar la resolució definitiva i sense necessitat de la provisional, si en resulta competent. Si, un cop transcorregut aquest termini, la resolució no ha estat notificada, s’entendrà que el pla és aprovat definitivament per silenci administratiu. Si el lliurament de les al·legacions no es produeix dins els quinze dies següents al requeriment, la Comissió d’Urbanisme obrirà el període d’informació pública i es procedirà de la manera abans establerta fins a la resolució definitiva.
-4 En el segon cas previst en el punt 2 la Comissió d’Urbanisme obrirà el període d’informació pública i, si en resulta competent, procedirà a fer-ne l’aprovació definitiva, sense necessitat de la provisional, tal com estableix el punt precedent.
-1 En qualsevol cas, si la promoció del pla parcial és de l'administració pública o bé d'empreses mixtes, l'aprovació inicial s'haurà de resoldre dins els quaranta-cinc dies següents a la presentació; el termini d'informació pública es pot reduir a vint dies, amb la declaració prèvia d'urgència del govern de la Generalitat. La resta de tràmit, l'aprovació provisional i la definitiva, seguirà el procediment i els terminis fixats amb caràcter general per l'article 60 d'aquesta Llei.
-2 En aquests supòsits s'han d'aplicar
les previsions de l'article 61, amb les modificacions següents: en el cas de subrogar-se perquè no s'ha produït l'aprovació
inicial, la Comissió d'Urbanisme disposarà del mateix termini
que l'ajuntament o bé que l'òrgan competent per adoptar-la:
si la subrogació té lloc perquè l'aprovació
provisional no s'ha produït, la Comissió disposarà de
tres mesos per adoptar la resolució definitiva, si en resulta competent
i no ha d'obrir el període d'informació pública,
o bé disposarà de quatre mesos
comptats des de la data de la publicació de l'edicte corresponent
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
si s'ha de fer l'obertura del tràmit esmentat.
Article 63
-1 Els sectors de planejament parcial establerts pels Plans Generals d'Ordenació o bé per normes subsidiàries de planejament poden ésser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions següents:
-2 En cap cas no poden ésser aprovats plans parcials de subsectors que comportin cessions gratuïtes proporcionalment inferiors a les corresponents per a sectors sencers, segons la normativa urbanística vigent i el punt anterior.
-3 L'aprovació de l'avanç del pla parcial per al conjunt del sector, una vegada sotmès a informació pública, té els efectes que estableix l'article 44.3 d'aquesta Llei.
-4 La memòria del pla parcial s'ha de complementar amb un annex específic, demostratiu de la conveniència i viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de l'actuació, i referit a les lletres b) i c) del punt 1.
-5 Els terrenys als quals es refereix la lletra c) del punt 1 han d'ésser cedits a l'administració immediatament després de l'aprovació definitiva del pla parcial, i la publicació de l'edicte d'aquest acord no es farà fins que s'haurà acreditat a l'organisme competent l'adscripció dels béns al Patrimoni Municipal del Sòl i per a aquell fi.
-1 La tramitació dels projectes d'urbanització, s'ha de subjectar a les regles següents:
-2 Els projectes d'urbanització hauran de complir els plecs generals de condicions tècniques aprovats amb caràcter general pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i, mínimament, els criteris que aquests continguin.
-1 Si, havent transcorregut el termini de trenta dies a què es refereix l'article 64.1.a), l'administració competent no ha pres cap acord inicial, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, a la comissió d'urbanisme competent, la qual, per subrogació, tramitarà el projecte fins que haurà estat aprovat definitivament.
-2 Si, havent transcorregut el termini de tres mesos a què es refereix l'article 64.1.d), l'administració competent no ha convocat la informació pública, el promotor podrà presentar la sol·licitud, acompanyada de tota la documentació, a la comissió d'urbanisme competent, la qual, per subrogació, l'aprovarà defintivament, prèvia obertura de la informació pública, dins els tres mesos següents a la data de la publicació de l'edicte corresponent; es produirà silenci administratiu positiu si, un cop transcorregut aquest termini, la resolució no ha estat comunicada.
-3 En ambdós supòsits d'aquest article la comissió ha de donar una audiència de deu dies a l'ajuntament de què es tracti.
Els Estudis de Detall s'han de tramitar d'acord amb el que preveuen els articles 64 i 65 d'aquesta Llei, llevat del que estableix l'article 70.
Les Normes i ordenances sobre ús del sòl i edificació, i els catàlegs a què es refereix l'article 38, es formaran d'acord al procediment que per als plans s'assenyala a l'article 59 d'aquesta Llei.
Quan es tractés de plans Especials
definits en l'article 29 d'aquesta Llei, la finalitat dels quals
fos millorar les condicions urbanístiques i especialment les estètiques
dels pobles d'una comarca o
ruta turística, i que no no comportessin
en el planejament modificació d'alineacions ni suposessin destrucció
d'edificis, la tramitació es
reduirà a l'aprovació prèvia pel
conseller de Política Territorial i
Obres Públiques o per
la Comissió d'Urbanisme, informació pública
durant quinze dies als serveis territorials
corresponents, comunicació als ajuntaments
afectats i aprovació definitiva dels esmentats òrgans.
Article 69
-1 Quan els plans parcials es presentin amb l'escriptura de constitució de la junta, les bases de compensació, els estatuts, el projecte de compensació i els projectes d'urbanització es tramitaran tots ells de manera simultània, però en expedients separats, d'acord amb els articles 60 i 61 d'aquesta Llei. En aquest cas els acords d'aprovació definitiva corresponents a les corporacions locals se supeditaran en la seva executivitat a l'aprovació definitiva del pla parcial, llevat que la mateixa corporació en fos competent pel fet de tractar-se de sectors d'urbanització prioritària.
-2 En aquests casos caldrà l'acceptació expressa de les dues terceres parts com a mínim dels propietaris que representin almenys el 60% de la propietat del sector.
-3 Un cop aprovat definitivament el pla parcial, si el projecte d'urbanització es presenta amb les bases de compensació, els estatuts i el projecte de compensació, es tramitaran tots de manera simultània d'acord amb l'article 64 d'aquesta Llei.
-1 Quan el promotor entengui que un pla parcial, un projecte d'urbanització, un estudi de detall, una delimitació de polígon o una unitat d'actuació i l'acte de constitució definitiva de les juntes de compensació han estat aprovats per silenci administratiu, haurà de trametre un exemplar complet del projecte de què es tracti a la comissió d'urbanisme competent.
-2 En tots els supòsits a què fa referència aquest article, la comissió d'urbanisme, a instància de part, ha d'ordenar la publicació i la notificació reglamentària de l'acte presumpte.
Els acords del Govern de la Generalitat, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i Comissions d'Urbanisme aprovatoris dels plans, Programes d'Actuació, Normes Complementàries i Subsidiàries, Estudis, Projectes o Normes, Ordenances o Catàlegs, es publicaran en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Els plans d'Ordenació i els Projectes d'Urbanització tindran vigència indefinida.
-1 Els plans Generals Municipals d'Ordenació es revisaran en el termini que aquests s'assenyali i, en tot cas, quan es presentin les circumstàncies que s'estableixen en l'epígraf e) del número 1 de l'article 23 d'aquesta Llei.
-2 Quan les circumstàncies ho exigeixin, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, podrà ordenar la revisió dels plans Generals d'Ordenació, prèvia audiència de les Entitats Locals afectades, o acordar-la a instància de les mateixes o de les entitats Urbanístiques especials o dels Departaments interessats.
-3 La revisió del planejament general, qualsevol que sigui l'instrument que n'és l'objecte, s'ha de fer mitjançant la formulació, la tramitació i l'aprovació d'un pla general o d'una norma subsidiària, segons la figura oportuna per les condicions urbanístiques de l'àmbit territorial.
-1 Els ajuntaments revisaran cada quatre anys el programa d'actuació contingut en el Pla General.
-2 Si com a conseqüència d'aquesta revisió es modifiqués el sòl classificat com urbanitzable programat, la revisió del programa es completarà amb les determinacions i documents exigits per al citat sòl i se subjectarà a les disposicions enunciades per a la formació dels plans, conforme al que disposa l'article 75 d'aquesta Llei.
-1 Les modificacions de qualsevol dels elements dels Plans, projectes, programes, normes i ordenances es subjectaran a les mateixes disposicions enunciades per a la seva seva formació.
-2 No obstant això, quan la modificació tendeixi a incrementar el volum edificable d'una zona, es requerirà per aprovar-la la previsió dels majors espais lliures que requereixi l'augment de la densitat de població, i el vot favorable de la Corporació amb el quòrum establert per l'article 112.3.k) de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i, si s'escau, el vot favorable dels dos terços dels membres de la Comissió d'Urbanisme que haguessin d'acordar l'aprovació.
-3 El mateix quòrum es precisarà quan la modificaciósuscités oposició del 25 per 100 dels propietaris del sector afectat o dels de les finques emplaçades davant del mateix.
Si la modificació dels plans, Normes Complementàries i Subsidiàries i programes d'Actuació tingués per objecte una diferent zonificació o ús urbanístic de les zones verdes o espais lliures; zones esportives o espais destinat destinats a equipaments esportius previstos en el Pla, haurà de ser aprovada pel Govern de la Generalitat, previs informes favorables de la Comissió Jurídica Assessora i del conseller de Política Territorial i Obres Públiques i acords de la Corporació Local interessada, adoptats amb el quòrum de l'article 112.3.k) de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
El Govern de la Generalitat, per Decret, a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques o, si s'escau, a proposta d'aquest i del titular o titulars d'altres Departaments interessats, i previ informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya i audiència de les Entitats Locals interessades, podrà suspendre la vigència dels plans en la forma, terminis i efectes assenyalats en els articles 40 a 42 d'aquesta Llei, en tot o part del seuàmbit per acordar la seva revisió. En tant no s'aprovi el Pla revisat, es dictaran Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament en el termini màxim de sis mesos a partir de l'acord de suspensió.
-1 Les persones privades podran formular plans Municipals, Especials i Projectes d'Urbanització.
-2 Si han obtingut la prèvia autorització de l'ajuntament, els seran facilitats pels organismes públics quants elements informatius necessitin per portar a terme la redacció i podran efectuar en finques particulars les ocupacions necessàries per a l'execució del Pla d'acord amb la Llei d'expropiació forçosa.
-1 Els plans i projectes redactats per particulars hauran de contenir els documents que per a cada classe indica el Capítol primer.
-2 Quan es refereixin a urbanitzacions d'iniciativa particular, s'hauran de consignar a més a més les dades següents:
-1 En els plans parcials que tenen per objecte urbanitzacions d'iniciativa particular, els compromisos que contreguin els propietaris han d'expressar, a més de les determinacions establertes a l'article anterior, el que segueix:
-2 Prèviament a l'aprovació d'aquests plans de promoció privada, s'ha de formalitzar el compromís del promotor d'executar i, quan s'escaigui, de conservar la urbanització segons el pla, així com les garanties reals o obligacionals que n'asseguren el compliment, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.
-3 L'incompliment pel promotor de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització amb subjecció al pla d'etapes del pla parcial facultarà a l'Administració, segons l'entitat i la transcendència d'aquest incompliment per adoptar alguna o algunes de les mesures següents:
-4 L'Administració també pot expropiar els terrenys compresos en l'àmbit del pla no acomplert subjectes al que disposa l'article 174.3 d'aquesta Llei.
-1 A fi d'assegurar l'obligació d'urbanitzar, s'ha de constituir una garantia equivalent al 12% del pressupost del projecte d'urbanització. Sense aquest requisit no es pot iniciar cap treball en el sector objecte d'actuació.
-2 La garantia per assegurar l'obligació d'urbanitzar pot constituir-se:
-3 La constitució de la garantia ha de fer-se en el termini d'un mes, comptat des de l'endemà de la notificació del requeriment que amb aquesta finalitat formuli l'Administració actuant un cop adoptat l'acord d'aprovació definitiva del pla, i sempre serà requisit previ a l'execució de qualsevol obra d'urbanització i a la publicació de l'acord d'aprovació definitiva.
-4 En cas de subrogació d'una entitat pública en el lloc de la inicialment actuant, la subrogada tindrà, respecte a la garantia constituïda, la facultat de disposició que hagués correspost a la primera.
-5 Quan per variació de preus o modificació del projecte d'urbanització s'augmenti el pressupost de les obres d'urbanització, caldrà complementar la garantia inicialment constituïda. L'actuació per variació de preus es podrà demanar cada any com a màxim, previ informe dels serveis tècnics municipals o de la Generalitat.
La garantia s'ha de constituir a la dipositaria de fons de l'entitat pública corresponent a disposició de l'alcalde o de l'òrgan competent.
Les fiances prestades per persones o entitats diferents del promotor de la urbanització són subjectes en tots els casos a les mateixes responsabilitats que si fossin constituïdes pel mateix promotor. En aquest supòsit, fins i tot quan la fiança es farà mitjançant aval, no es podrà utilitzar el benefici d'excussió a que es refereix l'article 1830 i els concordants del Codi Civil.
S'ha d'establir per reglament:
-1 Les multes que s'imposin en matèria d'execució d'obres d'urbanització i les indemnitzacions que correspongui de satisfer s'efectuaran a costa de la fiança.
El promotor estarà obligat a reposar la fiança.
-2 Quan la fiança no serà suficient per satisfer les responsabilitats a què es refereix el paràgraf anterior, l'Administració procedirà a cobrar la diferència, mitjançant l'execució sobre el patrimoni del promotor.
-1 El promotor d'un pla o projecte d'urbanització d'iniciativa privada quedarà deslliurat de l'obligació d'execució, per la comprovació en acta de lliurament, del que correspongui a l'entitat local atorgant.
-2 De l'obligació de conservació, se'n deslliurarà per la conversió en càrrega real que correspongui a cada parcel·la, com a estatut de la seva propietat.
-3 Tot això s'entén sens perjudici del que estableix l'article 177.4 d'aquesta Llei.
-4 Les garanties constituïdes pel promotor es cancel·laran o es tornaran quan en l'expedient s'acreditarà el lliurament de tots els terrenys que siguin de cessió de les obres d'urbanització i les instal·lacions i les dotacions l'execució de les quals fos prevista en el pla i en el projecte d'urbanització. Si és substituït en les seves obligacions per una entitat urbanística col·laboradora de compensació o de conservació, no es cancel·laran ni es tornaran les garanties fins que l'esmentada entitat no les haurà constituïdes de manera convenient.
-1 Els plans i projectes d'iniciativa particular es tramitaran d'acord amb el previst aquesta Llei, amb citació personal per a la informació pública dels propietaris dels terrenys que hi són compresos.
-2 Si afectessin a diversos municipis, es presentaran a l'Entitat Local competent i seguiran el procediment a què es refereix l'apartat anterior.
-3 L'acte d'aprovació podrà imposar les condicions, modalitats i terminis que fossin convenients.
-1 Els plans, Normes Complementàries i Subsidiàries, Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall i projectes, amb les seves normes, ordenances i catàlegs, seran públics, i qualsevol persona podrà en tot moment consultar-los i informar-se dels mateixos en l'ajuntament del terme a què es refereixin.
-2 Tot administrat tindrà dret a què l'ajuntament l'informi per escrit, en el termini d'un mes a comptar de la sol·licitud, del règim urbanístic aplicable a una finca o sector.
-3 La publicitat relativa a urbanitzacions d'iniciativa particular haurà d'expressar la data d'aprovació del corresponent Pla i no podrà contenir cap indicació en pugna amb les seves clàusules.
Els plans, Normes Complementàries i Subsidiàries, Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall, projectes, normes, ordenances i Catàlegs seran immediatament executius, un cop publicada la seva aprovació definitiva, i si s'atorgués a reserva de la subsanació de deficiències, mentre no s'efectués, els hi faltarà executorietat pel que fa al sector a què es refereixin.
-1 Els particulars, a l'igual que l'Administració, quedaran obligats al compliment de les disposicions sobre ordenació urbana contingudes en aquesta Llei i en els Plans, Programes d'Actuació Urbanística, Estudis de Detall, projectes, normes i ordenances aprovades d'acord a la mateixa.
-2 L'aprovació dels plans no limitarà les facultats que corresponguin als diferents Departaments per a l'exercici, d'acord amb les previsions del Pla, de les seves competències, segons la legislació aplicable per raó de la matèria.
Els plans redactats a l'empara de la legislació sectorial en deascord amb les determinacions d'un Pla Director de Coordinació, hauran d'adaptar-se a les directrius contingudes en agost en el termini d'un any.
-3 Seran nul·les de ple dret les reserves de dispensació que es continguessin en els plans o ordenances, així com les que amb independència d'aquestes es concedissin.
-1 L'obligatorietat d'observança dels plans comportarà les limitacions següents:
-2 No obstant això, si no haguessin de dificultar l'execució dels plans, es podran autoritzar sobre els terrenys, previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme, usos o obres justificades de caràcter provisional, que s'hauran d'enderrocar quan ho acordés l'ajuntament, sense dret a indemnització, i l'autorització acceptada pel propietari s'haurà d'inscriure, sota les indicades condicions, en el Registre de la Propietat.
-3 L'arrendament i el dret de superfície dels terrenys aquè es refereix el paràgraf anterior, o de lesconstruccions provisionals que s'hi aixequin, estaran exclosos del règim especial d'arrendaments rústics i urbans i, en tot cas, finalitzaran automàticament amb l'ordre del'ajuntament acordant l'enderrocament o desallotjament per executar els projectes d'urbanització.
En la valoració del sòl als efectes tributaris es tindràen compte la classificació del sòl, i les limitacions de tota classe en l'ús i aprofitament, imposades pels plans, programes, normes, ordenances, i catàlegs, per a la protecció del paisatge urbà i rural.
-1 Quan els edificis i instal·lacions anteriors a l'aprovació del planejament estiguin subjectes, per raó del planejament, a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament de l'edifici, quedaran en situació de fora d'ordenació d'acord amb les limitacions assenyalades al paràgraf següent.
-2 En els edificis i instal·lacions fora d'ordenació no s'hi podran realitzar obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, però sí les petites reparacions queexigissin la higiene, ornament i conservació de l'immoble.
No obstant això, quan no estigués prevista l'expropiació, cessió gratuïta o enderrocament de la finca en el terminide quinze anys, a comptar de la data en què es pretengués realitzar-les, es podran autoritzar obres parcials i circumstancials de consolidació.
-3 Quan les determinacions del planejament no haguessin de donar lloc a la situació de fora d'ordenació, en els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s'autoritzaran totes les obres de consolidació, canvis d'ús d'acord amb les condicions bàsiques del nou pla.
Els augments de volum s'aplicarà les determinacions del nou planejament
-4 Quant a l'ús, mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament, es podrà mantenir l'existent, bé que, en cas que aquest fos industrial, s'haurà d'adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d'insalubritat i de perill que per a cada zona estableixi la nova reglamentació.
-5 Quan la disconformitat amb el pla no impedeixi l'edificació en el mateix solar que ocupa l'edifici, el propietari podrà enderrocar-lo sotmetent-se al Pla d'ordenació, i s'entendrà comprès el cas dins del número 2 de l'article 68, Secció 3ª del Capítol VIII de la Llei d'arrendaments urbans, o normes que el substitueixin, senseque sigui exigible el compromís d'edificar una tercera part més de les vivendes quan ho prohibeixi el citat Pla.
-6 En tots els casos les disposicions transitòries del nou planejament han de contenir les previsions oportunes per resoldre totes les qüestions que les determinacions urbanístiques plantegin enfront de les preexistències, i d'acord amb aquest article.
-1 La persona que alieni terrenys no susceptibles d'edificació segons el Pla, o edificis i indústries fora d'ordenació, haurà de fer constar expressament aquestes qualificacions en el corresponent títol d'alienació.
-2 En les alienacions de terrenys d'urbanitzacions d'iniciativa particular, haurà de fer-se constar la data de l'acte de la seva aprovació i les clàusules que es refereixin a la disposició de les parcel·les i compromisos amb els adquirents.
-3 En els actes d'alienació de terrenys en procés d'urbanització, hauran de consignar-se els compromisos que el propietari hagi assumit al respecte aquesta, i el compliment de la qual estigui pendent.-4 La infracció de qualsevol d'aquestes disposicions facultarà l'adquirent per resoldre el contracte, en el termini d'un any a comptar de la data del seu atorgament, i exigir la indemnització dels danys i perjudicis que s'haguessin irrogat.
-1 Els ajuntaments podran crear en la corresponent ordenança un document acreditatiu de les circumstàncies urbanístiques que concorrin en les finques compreses en el terme municipal.
-2 Aquest document es denominarà Cèdula urbanística de terreny o d'edifici, segons el caràcter de la finca a què es refereixi, i els ajuntaments podran exigir-lo per a la parcel·lació, edificació i qualsevol utilització dels predis.
-3 Serà obligatòria la creació de la citada Cèdula per a les finques compreses en polígons en els que s'apliqui qualsevol dels sistemes d'actuació assenyalats en aquesta Llei.
-1 En els municipis amb planejament general els particulars poden demanar informes d'aprofitament urbanístics, referit a una finca concreta, presentant la sol·licitud en el registre general de l'ajuntament.
-2 Aquesta informació s'estableix a més de les altres mesures de publicitat dels plans.
-3 Els ajuntaments han de lliurar els Certificats d'aquests informes en el termini d'un mes, comptat des de l'enregistrement de la sol·licitud, a fi de no incórrer en els supòsits de negligència a què es refereix l'article 15.
Aquests certificats han d'ésser emesos pel secretari general de la corporació i per ordre i amb el vist-i-plau de l'alcaldia.
-1 Els Certificats d'aprofitament urbanístic s'han de referir necessàriament als aspectes següents, respecte a la finca de què es tracti:
-2 En cas que l'informe es demani acompanyat de documentació gràfica, aquest s'hi haurà de referir.
-3 Si resultés del certificat d'aprofitament urbanístic que la finca és edificable, dins els quatre mesos següents a la notificació a l'interessat serà preceptiu d'atorgar llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que la devolució del projecte no fos procedent i que la llicència fos demanada dins aquest termini; això serà vàlid encara que amb posterioritat a la notificació del certificat s'hagués aprovat definitivament una nova ordenació urbanística o s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament de llicències.
-4 El requeriment per esmenar deficiències, previst en la reglamentació de serveis de les corporacions locals, només pot ésser formulat una vegada, i no impedeix l'aplicació del que s'ha establert quan l'esmena s'haurà produït dins els quinze dies següents al requeriment.
-1 L'aprovació de plans d'ordenació urbana i de polígons d'expropiació implicarà la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys i edificis corresponents als fins d'expropiació o imposició de servituds.
-2 Els beneficis de l'expropiació podran estendre's a les persones naturals o jurídiques subrogades en les facultats d'organismes competents per a l'execució de plans o obres determinades.
-3 El procediment per determinar el valor dels terrenys serà l'assenyalat en la Llei d'expropiació forçosa, llevat el que disposa l'article 189 d'aquesta Llei. Els criteris de valoració seran en tot cas els establerts en aquesta Llei.
-1 En els plans o projectes s'estimaran compresos, per als efectes expropiatoris, a més de les superfícies que haguessin de ser materialment ocupades per les obres previstes, totes les que fossin necessàries per assegurar el ple valor i rendiment d'aquelles.
-2 Es consideraran superfícies expropiables les zones laterals d'influència i inclús els sectors complets assenyalats en el Pla.
-3 Seran expropiables els terrenys i edificis destinats en el Pla a l'establiment de serveis públics o a la construcció de temples, mercats, centres culturals, docents assistencials i sanitaris, zones esportives i altres anàlegs amb fins no lucratius.-4 Si per a la regulació o formació d'illes o espais lliures convingués suprimir algun pati, carrer o plaça o porció d'aquestes, s'expropiaran les finques amb façana o llums directes sobre aquelles, a sol·licitud dels propietaris.
En cas que els propietaris d'immobles no realitzessin les obres d'adaptació requerides per plans, normes o projectes de caràcter històric o artístic, es podrà expropiar total o parcialment l'edifici o només la seva façana.
Els terrenys de qualsevol classe que s'expropiïn per raons urbanístiques hauran de ser destinats al fi específic que s'establís en el pla corresponent.
Si es pretengués modificar la seva afectació o esgotar-se la seva vigència el Pla sense haver-se complert el destí a què es varen afectar, procedirà la reversió dels terrenys d'acord al que disposa la Llei d'expropiació forçosa.
-1 Quan per a l'execució d'un Pla no fos necessària l'expropiació del domini i n'hi hagués prou amb la constitució d'alguna servitud sobre el mateix, prevista pel Dret privat o administratiu, es podrà imposar, si no s'obtingués conveni amb el propietari, d'acord al procediment de la Llei d'expropiació forçosa, mitjançant els requisits que a continuació s'expressen:
-2 Quan s'haguessin de modificar o suprimir servituds privades per estar en contradicció amb les disposicions del Pla, es podran expropiar d'acord amb el procediment de l'esmentada Llei.
-3 Els actes administratius de constitució, modificació o extinció forçosa de servitud seran inscribibles en el Registre de la Propietat, en la forma prevista per a les actes d'expropiació.
-1 Quan transcorrin cinc anys des de l'entrada en vigor del Pla o Programa d'Actuació Urbanística sense que s'hagi portat a efecte l'expropiació dels terrenys, que, d'acord amb la seva qualificació urbanística, no siguin edificables pels seus propietaris, ni hagin de ser objecte de cessió obligatòria per no resultar possible la justa distribució dels beneficis i càrregues en el polígon o unitat d'actuació, el titular dels béns o els seus causa-havents advertiran l'Administració competent del seu propòsit d'iniciar l'expedient d'apreuament, que es podrà portar a terme per ministeri de la Llei, si transcorreguessin altres dos anys des del moment d'efectuar l'advertiment.
A tal efecte, el propietari podrà presentar el corresponent full d'apreuament, i si transcorreguessin tres mesos sense que l'Administració l'acceptés, podrà dirigir-se al Jurat provincial d'Expropiació, que fixarà l'apreuament conforme als criteris d'aquesta Llei i d'acord amb el procediment establert en els articles 31 i següents de la Llei d'expropiació forçosa.
-2 Als efectes del que estableix el paràgraf anterior, la valoració s'entendrà referida al moment de la iniciació de l'expedient d'apreuament per ministeri de la Llei i els interessos de demora es devengaran des de la presentació pel propietari de la corresponent taxació.
-1 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques podrà dictar Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament.
-2 Les Entitats Locals, les Comissions d'Urbanisme i altres organismes competents per formular plans Generals Municipals podran redactar o proposar Normes d'igual caràcter per a tot o part del territori sobre el que exerceixin la seva competència, quan les particulars característiques d'aquest ho justifiquin.
-3 En un i altre cas, es tramitaran d'acord al procediment establert per l'article 59, llevat que per raons d'urgència apreciades pel Govern de la Generalitat i previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i escoltades les entitats locals afectades, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques acordi la seva entrada en vigor sense necessitat d'aquesta tramitació.
-4 Les Normes Subsidiàries es desenvoluparan, en tot cas, dintre els límits assenyalats per aquesta Llei per als Plans d'ordenació i contindran, en el seu cas, els supòsits en virtut dels quals sigui procedent la seva revisió o substitució per un Pla.
-1 En els municipis o part d'ells on no hi hagués Pla d'ordenació regiran les Normes promulgades d'acord amb l'article104 d'aquesta Llei.
-2 Les mateixes Normes s'aplicaran per regular aspectes no previstos en el Pla d'Ordenació.-3 Les Normes Complementàries i Subsidiàries del Planejament contindran les següents determinacions:
-4 Per a la urbanització i edificació a l'empara de Normes Complementàries i Subsidiàries, aquestes hauran de preveure, a més de les determinacions assenyalades a l'apartat anterior, els següents extrems:
El desplegament d'aquestes determinacions es portarà aterme a través dels corresponents plans parcials
-5 Les Normes es compondran dels documents necessaris per justificar les determinacions i extrems que comprenguin i la funció per a la qual es dictin i s'hauran de redactar amb el grau de precisió adequat a la classe de Pla que supleixin o complementin i de conformitat amb els corresponents preceptes d'aquesta Llei.
-1 No podran aixecar-se construccions en llocs propers a les carreteres sinó d'acord amb el que, a més del que en aquesta Llei es disposa, estableixi la legislació específicament aplicable.
-2 D'acord amb l'establert per la Llei 16/1985, d'11 de juliol, es defineixen les limitacions següents a les finques pròximes a les vies de comunicació:
Les construcions hauran d'adaptar-se, bàsicament, a l'ambient on estiguin situades, i a tal efecte:
Els espais naturals i les terres agrícoles qualificats d'especial protecció als plans territorials parcials no poden ésser dedicats a utilitzacions que impliquin transformació de la seva destinació o naturalesa o bé que lesionin el valor específic que es vulgui protegir, de conformitat amb allò que estableix la Llei 23/83 de 21 de novembre.
Les normes addicionals de protecció d'espais naturals afectats per activitats extractives previstos a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, no són aplicables als espais naturals que gaudeixin d'un règim específic de protecció a l'empara d'aquesta Llei o de la Llei d'Espais Naturals, però s'hi aplicaran supletòriament quan impliquin una major protecció en relació amb el règim de què es tracti.
D'acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, els terrenys forestals han de tenir el tractament següent:
-1 Els terrenys forestals no subjectes pels processos de consolidació i d'expansió d'estructures urbanes es classificaran de sòl no urbanitzable.
-2 Els terrenys forestals declarats d'utilitat pública o protectors han d'ésser qualificats pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable d'especial protecció.
-3 Les finques forestals d'extensió igual o inferior a la superfície de la unitat mínima de producció forestal, fixada pel Govern de la Generalitat, tenen la condició d'indivisibles.
Mentre no hi hagi Pla o norma urbanística que ho autoritzi no podrà edificar-se amb una alçària superior a tres plantes amidades en cada punt del terreny, sens perjudici de les altres limitacions que siguin aplicables.
Quan es tracti de solars enclavats en nuclis o illes edificats en més de les seves dues terceres parts, els ajuntaments podran autoritzar alçàries que arribin a la mitjana dels edificis ja construïts.
En sòl no urbanitzable s'estarà al que disposa el número 1 de l'article 128 d'aquesta Llei.
En els plans parcials s'haurà de fixar una densitat que no podrà ser superior a 75 vivendes per hectàrea, en funció dels tipus de població, usos detallats i altres característiques que es determinin reglamentàriament.
En casos excepcionals, el Govern de la Generalitat, amb el dictamen previ de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, podrà autoritzar densitats fins a 100 habitatges per hectàrea, quan les circumstàncies urbanístiques de la localitat ho exigeixin.
Les facultats del dret de propietat s'exerciran dintre els límits i amb el compliment dels deures establerts en aquesta Llei, o en virtut d'aquesta, pels plans d'Ordenació, d'acord amb la classificació urbanística dels predis.
El territori dels municipis on existeixi Pla General Municipal d'Ordenació es classificarà en tots o alguns dels tipus següents: sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.
Constituiran el sòl urbà: